Especificació tècnica

1. INTRODUCCIÓ

L'espai europeu de llibertat, seguretat i justícia requereix el coneixement del dret europeu, però també el coneixement recíproc dels sistemes jurídics dels estats membres. Per aquesta raó, l'any 2012, la Unió Europea va adoptar una iniciativa d'interoperabilitat específica en l'àmbit de la informació legislativa, mitjançant unes Conclusions del Consell (2012/C 325/02) en què convidava els estats membres a adoptar un estàndard d'identificació i descripció de les normes denominat European Legislation Identifier/Identificador Europeu de Legislació.

Encara que hi ha molta informació legislativa disponible digitalment a Internet, l'accessibilitat i la interoperabilitat dels sistemes d'informació de les institucions nacionals i europees es veuen obstaculitzades per les diferències dels diversos ordenaments jurídics nacionals, així com per les diferències que hi ha en els sistemes tècnics utilitzats per emmagatzemar i presentar la legislació en els llocs web nacionals.

En aquest context, l'Identificador Europeu de Legislació (ELI) té per objecte facilitar l'accés, l'intercanvi i la interconnexió de la informació jurídica publicada en els sistemes d'informació jurídica nacionals, europeus i mundials, per posar en marxa una veritable xarxa d'informació legal, disponible com a conjunt de dades obertes i susceptibles de reutilització.

L'Identificador Europeu de Legislació s'utilitza per:

  • identificar la legislació mitjançant un identificador únic i estable, reconeixible i comprensible per les persones i les màquines.
  • descriure la legislació amb un conjunt de metadades processables automàticament, d'acord amb una ontologia recomanada.

Els avantatges del sistema ELI són múltiples:

  • a) promou la interoperabilitat dels sistemes jurídics, i facilita així la cooperació de les administracions nacionals en l'àmbit jurídic i contribueix a la creació de l'espai de llibertat, seguretat i justícia de la Unió Europea;
  • b) propicia la transparència i l'obertura, i reforça la legitimitat i la rendició de comptes dels estats membres que l'utilitzen;
  • c) permet als usuaris compondre manualment els identificadors uniformes de recursos (URI) de l'ELI, i els proporciona un accés més ràpid i fàcil a la legislació que cerquen;
  • d) ajuda els ciutadans i els professionals del dret a cercar legislació de diferents sistemes jurídics d'una manera més eficient;
  • e) millora l'eficàcia dels processos de publicació de la legislació, i aporta més qualitat i fiabilitat, a més de reduir els costos;

  • f) permet la reutilització intel·ligent de dades jurídiques i crea oportunitats de desenvolupament de nous serveis per al sector privat, i es contribueix així al desenvolupament del mercat únic digital.

El sistema de l'Identificador Europeu de Legislació s'estructura en tres pilars:

a) Pilar 1. Identificadors únics

ELI ofereix un mitjà per identificar unívocament, denominar i accedir a la legislació nacional i europea, llegible tant per les persones com pels sistemes informàtics i compatible amb els estàndards tecnològics actuals.

b) Pilar 2. Propietats que descriuen cada acte legislatiu d'acord amb una ontologia

Un URI estructurat ja permet identificar els actes utilitzant una sèrie de components definits, però l'atribució de metadades addicionals establertes en el marc d'una sintaxi compartida posa les bases per promoure i augmentar la interoperabilitat entre els sistemes d'informació jurídica. Mitjançant la identificació de les metadades que descriuen les característiques essencials d'un recurs, els països poden reutilitzar la informació pertinent processada per altres per a les seves pròpies necessitats, sense haver de crear nous sistemes d'informació.

Una ontologia representa una descripció formal d'una sèrie de conceptes i de relacions en un àmbit determinat. La descripció de les propietats de la legislació i de les relacions entre els diferents conceptes permet assolir una comprensió comuna, amb la qual cosa es poden evitar les ambigüitats entre els termes. Atès que és una especificació formal, una ontologia és directament processable mitjançant sistemes informàtics.

Per això, si bé els països són lliures d'utilitzar els seus propis esquemes de metadades, la UE els anima a seguir i utilitzar els estàndards de metadades ELI amb les taules d'autoritats compartides corresponents, però ampliables, que permeten satisfer requisits específics. Està previst que l'esquema de metadades ELI s'utilitzi en combinació amb esquemes de metadades personalitzats.

c) Pilar 3. Generació de metadades en formats idonis per a la reutilització

ELI permet un intercanvi de dades més ampli i ràpid: quan les metadades s'integren en les pàgines web respectives dels diferents diaris i butlletins oficials o sistemes d'informació jurídica, la informació es pot intercanviar de manera automàtica i eficient, gràcies als beneficis de la incipient arquitectura de la xarxa semàntica, que fa possible que la informació sigui processada directament tant pels ordinadors com per les persones.

Perquè l'intercanvi de dades sigui més eficient, els elements de metadades ELI es poden classificar d'acord amb la recomanació del W3C: «RDFa in XHTML: Syntax and Processing» (RDFa). Els estats membres poden afegir altres formats de classificació a més de l'RDFa.

Des de 2012 han adoptat el sistema ELI una sèrie de països europeus (Dinamarca, Finlàndia, França, Irlanda, Itàlia, Luxemburg, Noruega, Portugal, el Regne Unit) i la mateixa Oficina de Publicacions de la Unió, amb diversa intensitat, segons l'enfocament gradual que caracteritza aquest identificador (només el pilar 1, pilars 1 i 2 o bé els tres pilars).

L'èxit del sistema ha motivat que el 6 de novembre de 2017 el Consell hagi adoptat unes noves Conclusions en relació amb l'ELI[1]Conclusions del Consell de 6 de novembre de 2017 (2017/C 441/05). Vid. Annex I i hagi convidat novament els estats membres i els països candidats, els estats de Lugano i altres Estats a adoptar l'identificador de manera voluntària i gradual.

2. L'APLICACIÓ DE L'ELI A ESPANYA

2.1 Els avantatges per a Espanya

L'ordenament jurídic espanyol és una realitat complexa i plural, integrada per normes que corresponen a diferents nivells territorials (estatal, autonòmic i local). Tanmateix, malgrat que aquestes normes constitueixen un sistema i que es relacionen i enllacen entre si, internament també es produeixen les diferències en els sistemes tècnics utilitzats per emmagatzemar i presentar la legislació en les pàgines web respectives, la qual cosa dificulta l'accés als professionals del dret, les empreses i els ciutadans en general i fa molt difícil que els sistemes puguin interoperar entre si.

En efecte, si una persona vol conèixer la regulació d'una matèria a Espanya, no en té prou si consulta la normativa estatal o la normativa autonòmica sinó que necessita consultar-les totes dues i, en molts casos, també l'europea o la local. Tanmateix, la cerca d'informació jurídica corresponent a diferents nivells territorials és costosa i difícil, en la mesura que les bases de dades de l'Estat i de les comunitats autònomes en què es localitza la informació jurídica més rellevant no estan relacionades entre si, la qual cosa obliga a consultar diverses bases de dades o en el pitjor dels casos, si s'està interessat en les diferents legislacions autonòmiques, a consultar-les totes.

Per això, la implementació de l'ELI a Espanya és especialment aconsellable, ja que, a més dels beneficis que proporciona a escala europea, en l'àmbit intern s'obtindria una notable millora en l'accés a la informació jurídica i en la interoperabilitat dels sistemes d'informació legal de les diferents administracions.

2.2 Aspectes jurídics i tècnics que condicionen la implementació

ELI és un sistema flexible, dissenyat per adaptar-se a la complexitat i l'especificitat dels diferents sistemes legislatius regionals, nacionals i europeus, així com als canvis que es produeixen en els recursos legals.

En el cas espanyol, la implementació s'ha de dur a terme tenint en compte la pluralitat i la diversitat que caracteritza l'ordenament espanyol, molt superior a les que presenten els països europeus que fins al moment han posat en marxa l'identificador:

a) Pluralitat d'emissors i de diaris oficials

Cadascun dels nivells territorials dotat de capacitat normativa disposa del seu propi mitjà de publicació oficial:

  • El «Butlletí Oficial de l'Estat» (BOE) publica la normativa internacional, l'estatal i també la normativa autonòmica de més rang, de conformitat amb el que preveuen els diversos estatuts d'autonomia.
  • Els disset butlletins autonòmics publiquen la normativa autonòmica, als quals s'han d'afegir els butlletins de les dues ciutats autònomes de Ceuta i Melilla.
  • La normativa local apareix publicada en un dels set diaris oficials corresponents a les CA uniprovincials o bé en el butlletí oficial provincial corresponent (43 en l'actualitat).

Tots els butlletins oficials es publiquen en edició electrònica signada, com a garantia de la seva autenticitat i integritat, i els seus continguts s'ofereixen en una pluralitat de formats (sobretot pdf i html i a vegades xml i epub). Molts diaris publiquen cada disposició com a un únic document electrònic; altres ofereixen un pdf del número complet del dia, amb totes les disposicions i els actes publicats.

b) Pluralitat lingüística

Respecte a la llengua, cada butlletí es publica en les llengües oficials corresponents: només en espanyol o bé en dos idiomes en el cas de les AP que disposen de llengua pròpia[2]En el cas de Catalunya, de conformitat amb la llei autonòmica 35/2010, d'1 d'octubre, de l'occità, aranès a l'Aran, les lleis del Parlament s'han de publicar també en aranès, així com les disposicions, les resolucions i els acords de les institucions i els ens que conformen la Generalitat i el seu sistema institucional si afecten específicament l'Aran..

Pel que fa al «Butlletí Oficial de l'Estat», es publica en castellà, si bé, de conformitat amb el Reial decret 489/1997, hi ha quatre suplements en llengües cooficials en virtut dels convenis subscrits amb les comunitats del País Basc, Catalunya, Galícia i València[3]Reial decret 489/1997, de 14 d'abril, sobre publicació de les lleis en les llengües cooficials de les comunitats autònomes http://www.boe.es/buscar/act.php?id=BOE-A-1997-8204.

c) Pluralitat de publicacions

Algunes normes són objecte de publicació oficial en dos butlletins oficials:

d) Pluralitat de sistemes d'informació legislativa

ELI s'aplica als recursos normatius disponibles en les bases de dades oficials dels estats membres.

Tant l'Estat com les comunitats autònomes disposen dels seus propis sistemes de difusió de la informació publicada en els seus diaris oficials. Habitualment, aquests sistemes de bases de dades estan disponibles a la seu electrònica en què s'allotja el diari oficial i permeten recuperar les normes publicades, encara que a vegades l'àmbit temporal considerat no sigui complet. La informació s'ofereix en format pdf i html i menys freqüentment en xml.

És relativament habitual que les bases de dades oficials ofereixin normes corresponents a altres nivells territorials, encara que no s'hagin publicat en el diari que correspon a l'entitat gestora (per exemple, bases de dades autonòmiques que ofereixen també determinada legislació estatal).

Han de rebre una atenció especial les bases de dades de dret consolidat[6]Un text consolidat és el document que integra en el text original d'una norma les modificacions i correccions que ha tingut des del seu origen. A Espanya aquests textos no tenen valor oficial. A vegades les bases de dades ofereixen només l'última versió dels textos consolidats; en altres casos, també les versions intermèdies. ofertes per l'Estat i les CA, atès que presenten grans diferències en la seva gestió:

  • Pel que fa a la titularitat del servei, trobem bases de dades de dret consolidat disponibles en la mateixa seu electrònica del diari oficial (BOE, DOCM, DOGV) i bases de dades disponibles a webs diferents a les del diari oficial: en uns casos es gestionen des de la mateixa entitat (per exemple l'EADOP a Catalunya), des d'una entitat o conselleria diferent (com els casos de Canàries, Balears o Galícia) o fins i tot des d'una entitat privada amb la qual s'ha contractat aquest servei (i en aquest supòsit tampoc hi ha uniformitat, atès que, segons les comunitats, la pàgina web és la de la marca comercial o és la de la mateixa comunitat autònoma).
  • En relació amb els cercadors, aquests lògicament són diferents quan la pàgina web del diari oficial i de la legislació consolidada són diferents: no obstant això, a vegades, fins i tot quan tota la informació està allotjada a la seu electrònica del diari oficial, hi ha bases de dades independents.
  • Pel que fa a la mateixa activitat de consolidació, en algunes administracions la normativa consolidada és d'elaboració pròpia i en altres s'ha contractat amb una empresa que, segons els casos, proporciona únicament els textos o també el cercador.

La situació de les bases de dades dels butlletins oficials de la província, que depenen de les diputacions provincials, és molt diferent i a vegades són les mateixes corporacions locals les que, segons els seus recursos, s'encarreguen de la difusió en línia de la seva pròpia normativa, i és poc freqüent que l'ofereixin en versió consolidada.

e) Pluralitat de metadades

La situació tecnològica dels diversos agents oficials que ofereixen recursos legals en línia és molt diversa. Com a conseqüència d'això, el panorama de metadades en les diferents pàgines web és desigual: no totes les administracions disposen de metadades i, quan n'hi ha, no són uniformes, ja sigui perquè no coincideixen, perquè no es denominen igual o perquè no es defineixen de la mateixa manera.

3. OBJECTIU I ABAST DE L'ESPECIFICACIÓ TÈCNICA PER A LA IMPLEMENTACIÓ DE L'ELI

El sistema ELI ofereix un estàndard flexible per a l'accés i la identificació de les normes, que s'ha d'adaptar a les peculiaritats dels diferents sistemes legislatius regionals, nacionals i europeus.

Tenint en compte la pluralitat que presenta l'ordenament espanyol, es fa necessari que la implementació de l'identificador es dugui a terme de forma coordinada a totes les administracions, d'acord amb la filosofia que marca l'esquema nacional d'interoperabilitat, el qual té presents les recomanacions de la Unió Europea.

Per això, les administracions públiques afectades han participat en el procés d'elaboració d'aquesta especificació tècnica, que ha aprovat la Comissió Sectorial d'Administració Electrònica en la reunió de 13 de març de 2018.

L'especificació té com a objectiu establir les directrius comunes que requereix la implementació de l'ELI en el context espanyol, de manera que la identificació i la descripció dels recursos legals es faci de manera coordinada i coherent a les diferents administracions.

En la mesura que l'ELI està dissenyat per funcionar sobre la base dels sistemes existents, cada administració pot mantenir els seus propis diaris oficials i bases de dades de legislació segons consideri oportú, així com els processos interns de gestió adequats a les seves necessitats, criteris i normativa pròpia. L'especificació recull únicament els elements mínims necessaris per garantir la interoperabilitat de la informació legal que les diferents administracions espanyoles ofereixen a Internet.

D'acord amb l'enfocament gradual que caracteritza l'ELI, i que han seguit la resta de països europeus, s'ha optat perquè la implementació a Espanya es dugui a terme en diverses fases.

En la primera fase, l'ELI s'ha d'aplicar únicament a la normativa de l'Estat i de les comunitats autònomes. La complexitat de la normativa local i la situació tecnològica variable dels butlletins oficials de la província i de les corporacions locals aconsellen abordar la implementació de l'identificador per a la normativa local en un segon moment.

Aquesta especificació tècnica aborda la primera fase d'aplicació de l'ELI:

  • Defineix la plantilla URI de l'ELI per a la normativa estatal i autonòmica, així com els seus components (pilar núm. 1).

  • Estableix un conjunt de metadades mínimes comunes (pilar núm. 2).

En tot cas, aquesta especificació tècnica s'ha dissenyat de manera que és compatible amb la futura ampliació de l'ELI, en una segona fase, a la normativa de les ciutats autònomes i de les entitats locals i sense perjudici del desenvolupament i el perfeccionament de les seves directrius al llarg del temps, mitjançant l'ampliació de les metadades mínimes comunes, i la seva adaptació a l'evolució de l'ontologia de l'ELI, fins a arribar a completar l'adopció dels tres pilars.

El calendari estimat per a aquesta primera fase d'implementació de l'identificador és el següent:

  • Implementació a l'Estat: abans de 2019.
  • Implementació a les comunitats autònomes: abans de 2020.

4. ÀMBIT D'APLICACIÓ DE L'ESPECIFICACIÓ TÈCNICA PER A LA IMPLEMENTACIÓ DE L'ELI

4.1 Àmbit normatiu

Les Conclusions del Consell conviden els estats membres a aplicar l'ELI a les unitats de legislació nacional, i els deixa llibertat perquè determinin a quines normes s'aplica l'identificador i perquè ho facin de manera progressiva[7]Així, hi ha països que han aplicat l'ELI només a la normativa més recent i d'altres l'han implementat únicament per a les normes que disposen de número oficial; també hi ha casos en què s'ha establert exclusivament per a les normes de més rang..

En la primera fase d'implementació a Espanya, l'ELI s'ha d'aplicar a les disposicions i resolucions estatals o autonòmiques que els sistemes d'informació de cada administració tinguin incorporades en les seves bases de dades de legislació[8]L'aplicació de l'identificador és respectuosa amb els criteris jurídics que cada administració apliqui per determinar quines disposicions inclou en les seves bases de dades de normativa..

No obstant això, aplicant la literalitat del terme «unitats de legislació nacional», no es tenen en consideració els recursos jurídics següents:

Respecte als acords internacionals, s'han d'identificar mitjançant l'ELI, atès que una vegada publicats al BOE[11]Articles 23 i 41 de la Llei 25/2014, de 27 de novembre, de tractats i altres acords internacionals. passen a formar part de l'ordenament intern, tal com estableix l'article 96 de la Constitució, i es converteixen, per tant, en «unitats de legislació nacional».

ÀMBIT NORMATIU
  • Normativa estatal.
  • Normativa de les comunitats autònomes.
  • Normativa internacional.

4.2 Àmbit temporal

Els beneficis derivats de l'ELI són més grans com més ampli és el conjunt de normes a què s'aplica, però és necessari concentrar l'esforç en la legislació que els ciutadans demanen més.

Tenint en compte que la major part de la normativa vigent s'ha dictat després de la Constitució i que els primers estatuts d'autonomia es van aprovar el 1979, l'ELI s'ha d'aplicar, almenys, a les unitats de legislació nacional publicades a partir del 29.12.1978.

Així mateix, atès que en l'actualitat es manté la vigència d'alguns textos de la màxima importància, que són anteriors a 1978, en l'àmbit estatal s'ha d'aplicar l'ELI a totes les normes publicades abans del 29.12.1978 que disposin de versió consolidada.

ÀMBIT TEMPORAL MÍNIM D'APLICACIÓ
  • Normativa estatal: la publicada a partir del 29.12.1978 i la publicada abans si disposa de versió consolidada.
  • Normativa autonòmica publicada a partir del 29.12.1978.

En la mesura que es tracta d'un àmbit temporal mínim d'aplicació, tant l'Estat com les comunitats autònomes el poden ampliar, d'acord amb les seves possibilitats i necessitats.

5. MODEL CONCEPTUAL

5.1 Els conceptes de l'ontologia de l'ELI[12]Vid. versió 1.1 de l'ontologia a l'annex II.

L'ontologia de l'ELI constitueix un model de descripció dels recursos legals, orientat a afavorir el seu enllaç amb altres recursos legals, així com la seva publicació i reutilització.

L'ontologia de l'ELI es basa en el model de dades que estableixen els «Requisits funcionals dels registres bibliogràfics» (FRBR, http://archive.ifla.org/VII/s13/frbr/frbr-es.pdf), i s'adapta a altres iniciatives actuals de normalització en aquest àmbit. Els FRBR distingeixen entre els conceptes d'«obra» (creació intel·lectual o artística), «expressió» (la realització intel·lectual o artística d'una obra) i «manifestació» (l'encarnació física d'una expressió).

En el cas concret de l'ELI es poden identificar els conceptes següents:

  • Recurs legal (RDA work) eli:LegalResource: concepte de recurs normatiu (pot ser tant una norma completa com parts d'una norma, per exemple un article)[13]No obstant això, l'ELI es pot aplicar a un àmbit més ampli de recursos jurídics: per exemple, als mateixos diaris oficials en què es publiquen les normes o a les recopilacions normatives.. Els recursos legals es poden descriure i relacionar entre si utilitzant les propietats del model ELI.
  • Expressió legal (RDA Expression) eli:LegalExpression: són les realitzacions concretes d'un recurs legal, típicament en la forma d'una seqüència de caràcters alfanumèrics. Es poden considerar expressions d'un recurs legal les que responen a l'ús de llengües diferents i les que responen a diferents versions del recurs. Les expressions legals sempre han d'estar enllaçades amb el recurs legal que expressen (per a això hi ha una propietat obligatòria en l'ontologia eli:realises).
  • Format: (RDA Manifestation) eli:format és l'encarnació material d'una expressió legal, en paper o bé en format electrònic. Els formats han d'estar enllaçats a l'expressió legal que encarnen utilitzant la propietat eli:embodies.

La imatge inserida a continuació recull aquests tres conceptes i els aplica a un recurs concret, en aquest cas a les Conclusions del Consell que conviden a la introducció de l'ELI.

L'estructuració de la informació en diversos nivells conceptuals, seguint l'estructura de FRBR, permet:

  • crear enllaços des d'un nivell concret cap a un altre nivell (la publicació original, un text consolidat, una traducció concreta…)
  • aprofitar la informació ja codificada en cada nivell conceptual, sense necessitat de reiterar-la en els següents.

5.2 Què s'ha de considerar un recurs legal

L'ontologia d'ELI s'adapta a diferents punts de vista respecte al que s'ha de considerar un recurs legal[14]Definició de LegalResource segons la versió 1.1 de l'ontologia de l'ELI:
«A distinct intellectual creation (i.e., the intellectual content). (definition adapted from RDA - Resource Description and Access, see http://www.rdaregistry.info/). For example, the abstract concept of the legal resource; e.g. «act 3 of 2005» (adapted from Akoma Ntoso).
Legal resource can be linked together using properties defined in the model.
A legal resource can represent a legal act or any component of a legal act, like an article.
Note that ELI ontology accommodates different point of view on what should be considered a new legal resource, or a new legal expression of the same resource. Typically, a consolidated version can be viewed, in the context of ELI, either as separate legal resource (linked to original version and previous consolidated version using corresponding ELI relations), or as a different legal expression of the same legal resource».
.

Aquesta versatilitat és particularment útil en un context normatiu com l'espanyol, estructurat en diversos nivells territorials, cadascun amb el seu corresponent diari oficial, en què certes normes són objecte d'una doble publicació i en què la publicació es pot fer en diverses llengües.

Per això, en la implementació de l'ELI a Espanya s'han de tenir en consideració per a cada norma dos nivells de recursos legals:

  • Un primer nivell, que es correspon amb la norma considerada de manera abstracta: per exemple, la Llei 37/2007, de 16 de novembre, sobre reutilització de la informació del sector públic.
  • Un segon nivell de recursos legals derivat de l'anterior, que es correspon amb les diferents versions que pot tenir una norma, tant si es tracta de la publicada inicialment com de les versions consolidades.

En conseqüència, per a cada norma s'han de configurar sempre, com a mínim, dos recursos legals (legalWork):

  • el recurs legal abstracte.
  • el recurs legal inicial, és a dir, considerat com el contingut concret publicat inicialment.

A més, les administracions que ofereixin el text actualitzat de la norma han de configurar addicionalment un recurs legal consolidat. En cas que no es limitin a oferir l'últim text actualitzat sinó que també ofereixin les redaccions successives que ha tingut la norma, és necessari configurar cadascuna d'aquestes redaccions intermèdies com un recurs legal diferent.

Així mateix, les administracions que disposin d'una versió «corregida»[15]La «versió corregida» integra les correccions d'una norma en el text inicialment publicat. de les normes, independent de les versions consolidades, han de tractar aquesta versió corregida com un altre recurs legal diferent.

Tots els recursos legals derivats d'una mateixa norma es relacionen amb dues propietats específiques de l'ontologia ELI:

Al seu torn, el recurs legal inicial i els recursos legals consolidats es relacionen amb les propietats eli:consolidates (per relacionar un recurs legal consolidat amb el recurs inicial que consolida) i eli:consolidated_by (per relacionar un recurs legal inicial amb el recurs legal consolidat que correspon a les seves versions successives).

Cadascun dels recursos legals disposa de la seva corresponent expressió o expressions, tant si es publica en una sola llengua com en diverses llengües.

El recurs legal i les seves expressions es relacionen mitjançant les propietats de l'ontologia eli:realizes i la seva inversa eli:is_realized_by.

Finalment, l'expressió i els formats en què s'ofereix es relacionen mitjançant les propietats eli:embodies i eli:is_embodied_by.

ENTITATS I RELACIONS
  • Cada norma, considerada en abstracte, constitueix un recurs legal (recurs legal abstracte).
  • La norma inicial publicada al diari oficial es considera un recurs legal diferent del recurs consolidat, i tots dos recursos es relacionen amb el recurs legal abstracte mitjançant eli:is_member_of i eli:has_member_of.
  • El recurs legal inicial i els recursos legals consolidats es relacionen mitjançant eli:consolidates i eli: consolidated_by.
  • Cada recurs legal i la seva expressió o expressions corresponents es relacionen a través d'eli:realizes i eli:is_realized_by.
  • Cada expressió es relaciona amb els seus formats a través de les propietats eli:embodies i eli:is_embodied_by.

L'estructuració de recursos legals i de les seves relacions es pot consultar amb detall en els exemples recollits als annexos III i IV.

5.3 Els supòsits de doble publicació

Tal com s'ha assenyalat en el punt 2.2, algunes normes són objecte de publicació oficial en dos diaris oficials.

En aquests supòsits, encara que sigui una mateixa norma, cadascuna de les publicacions s'ha de tractar com un recurs legal abstracte independent, i s'han de generar un recurs legal abstracte per a la primera publicació i un altre recurs legal abstracte per a la segona publicació.

Així, en el cas de republicacions més freqüents, com és el cas de les lleis autonòmiques, una vegada efectuada la publicació en el diari oficial autonòmic s'ha de generar un recurs legal abstracte, amb les metadades pròpies de la publicació en el diari esmentat, que ha de tenir associat el corresponent recurs legal inicial i successivament, si s'escau, els recursos consolidats que siguin procedents. Posteriorment, una vegada la llei autonòmica sigui publicada al BOE, l'Estat ha de crear el recurs legal abstracte corresponent a aquesta publicació i els recursos associats (inicial i consolidat si s'escau).

Els dos recursos legals abstractes que es generen, així com els seus corresponents recursos legals inicials, s'han de relacionar a través de les propietats de l'ontologia eli:is_another_publication_of i eli:has_another_publication.

Un exemple del tractament de la doble publicació es recull a l'annex V.

NORMES PUBLICADES EN DOS DIARIS OFICIALS
  • La norma publicada en dos diaris es correspon amb dos recursos legals abstractes diferents, un per cada publicació.
  • La relació entre tots dos recursos legals abstractes i entre els corresponents recursos legals inicials s'estableix mitjançant eli:is_another publication_of i eli:has_another_publication.

5.4 El domini d'Internet

De conformitat amb el model conceptual exposat, no és necessari disposar d'un sol domini ELI, sinó que l'Estat i cadascuna de les CA poden crear els seus propis «dominis ELI».

DOMINI ELI
L'Estat i cadascuna de les CA poden establir «dominis ELI» propis.

6. LA IDENTIFICACIÓ DE LES NORMES DE CONFORMITAT AMB EL SISTEMA ELI

L'ELI utilitza «HTTP URI» per identificar específicament tota la informació jurídica en línia publicada oficialment a Europa.

Aquests identificadors uniformes de recursos apareixen descrits formalment en plantilles URI llegibles mecànicament (IETF RFC 6570) que utilitzen components amb contingut semàntic des del punt de vista tant jurídic com de l'usuari final.

Cada país ha de dissenyar els seus propis URI autodescriptius utilitzant sempre que sigui possible els components que defineix el sistema ELI i tenint en compte els seus requisits de llenguatge específics. Aquests components són els següents[18]Conclusions del Consell de 26 d'octubre de 2012 (2012/C 325/02).:

Components de l'URI
  Name eli Comments
Jurisdiction Jurisdiction Use of DCTERMS. ISO3166: 2 alpha country codes, e.g. ‘LU’
For international organizations, the registered domain name can be used: e.g. ‘EU’ or ‘WTO’
Agent Administrative hierarchical structure, e.g. federal States, constitutional court, parliament, etc.
Subagent Administrative hierarchical substructure, e.g. the responsible ministry
Reference Year YYYY
Various interpretations allowed depending on countries’ requirements, e.g. date of signature or date of publication, etc.
Month MM
Day DD
Type Nature of the act (law, decree, draft bill, etc.)
Various interpretations depending on countries’ requirements
Subtype Subcategory of an act depending on countries’ requirements (e.g. corrigendum)
Domain Can be used if acts are classified by themes, e.g. codes
Natural identifier Reference or number to distinguish an act of same nature signed or published on the same day
Subdivision Level 1 Reference to a subdivision of an act, e.g. Article 15
Level 2 Reference to a smaller subdivision than level 1, e.g. Article 15.2
Level 3 Reference to a smaller subdivision than level 2
Level n Reference to a smaller subdivision
Point in time Point in time YYYYMMDD - Version of the act as valid at a given date
Version Version To distinguish between original act or consolidated version
Language Language Language codes (International Organization for Standardization (ISO 639).
Format A file format, like
«pdf» or «html»
Note that the Council conclusions inviting the introduction of the European Legislation does not list this component explicitly, but it is always part of the URIs to identify the eli: format level.

Els components són optatius, es poden seleccionar sobre la base de requisits nacionals i no han de respectar un ordre predefinit.

Per permetre l'intercanvi d'informació, la plantilla URI que es triï s'ha de descriure utilitzant el mecanisme de plantilla URI, com en l'exemple següent:

COMPONENTS DE L'URI
/eli/{jurisdiction}/{agent}/{sub-agent}/{year}/{month}/{day}/{type}/{natural identifier}/{level 1…}/{point in time}/{version}/{language}

D'acord amb l'ontologia d'ELI, cada identificador s'ha de descompondre en almenys tres nivells:

  • Un identificador per al recurs legal.
  • Un o més identificadors per a l'expressió legal o expressions del recurs.
  • Un o més identificadors per al format o formats de cadascuna de les expressions.

7. PLANTILLA URI PER A LES NORMES ESTATALS I AUTONÒMIQUES

Els països són lliures de seleccionar i organitzar els components de la plantilla URI de la manera que s'adapti millor a les seves necessitats; no obstant això, han de tenir en compte una sèrie de recomanacions:

  • Crear identificadors que s'aproximin tant com es pugui a la manera com els usuaris citen la legislació, i utilitzar els components de la plantilla que es fan servir habitualment per citar els recursos legals. Si les URI són comprensibles no només per a les màquines sinó també per a les persones, que poden preveure què hi trobaran quan les cliquin, es facilita l'accés.
  • Assegurar-se que cada URI identifica un únic recurs legal. Per això, es recomana no afegir-hi elements que no contribueixin a la identificació unívoca dels recursos legals i valorar les opcions quan hi ha legislació que no està numerada o quan s'atribueix el mateix número a més d'un recurs legal.
  • Dissenyar URI estables, la qual cosa exigeix que no s'incorporin a la plantilla elements que puguin canviar amb el pas del temps. Un cop establerta una URI, no s'ha d'esborrar i en lloc d'això s'ha d'implementar un mecanisme de reencaminament.

Tenint en compte aquestes recomanacions i les consideracions jurídiques i tècniques específiques del sistema normatiu espanyol, l'estructura de l'URI per a les normes estatals i autonòmiques ha de ser la següent:

URI PER A LES NORMES DE L'ESTAT I DE LES CA
/eli/{jurisdiction}/{type}/{year}/{month}/{day}/{number}/{version}/{version_date}/{language}/{format}
Components de l'URI
Camp (ELI) Descripció Format Valors Comentaris
Jurisdiction Jurisdicció Llista limitada de valors alfabètics Taula de vocabulari controlat ISO 3166 alfa 2: ISO 3166-1 per a l'Estat. ISO 3166-2 per a les CA
Type Rang de la norma Llista limitada de valors alfabètics (d'1 a 4 lletres) Taula de vocabulari controlat Els rangs s'han d'identificar mitjançant sigles, de longitud variable
Year Any de disposició Valors numèrics. Format: AAAA 2001, 2002… Data de signatura (yyyy/mm/dd)
Month Mes de disposició Valors numèrics. Format: MM 01, 02…
Day Dia de disposició Valors numèrics. Format: DD 01, 02…
Number (natural identifier) Nombre Valors numèrics, a vegades alfanumèrics   Amb caràcter general, el número es correspon amb el núm. oficial
Version Identifica si el recurs legal és l'inicial, el consolidat o el corregit Llista limitada de valors alfabètics (3 lletres) Taula de vocabulari controlat  
Version_date (point in time) Indica la data d'actualització que correspon al text consolidat Valors numèrics. Format: AAAAMMDD   Només per a recursos consolidats
Language Idioma de la disposició Llista limitada de valors alfabètics Taula de vocabulari controlat ISO 639-3 (codi de 3 lletres), amb una adaptació per al valencià i per als textos bilingües
Format Format de publicació Llista limitada de valors html, pdf, epub, xml Els valors dels formats s'han d'ajustar a les tipologies que estableix IANA

7.1 Jurisdicció (eli:jurisdiction)

La major part dels estats que han implementat ELI fins al moment i la mateixa UE no han incorporat l'element jurisdicció a l'URI, atès que aquesta informació ja apareix recollida en el domini d'Internet.

Tanmateix, atès que tant el butlletí estatal com els autonòmics poden publicar tant normativa pròpia del nivell territorial que els correspon com pròpia d'altres nivells territorials, el domini no és suficient per identificar si la normativa considerada és estatal o autonòmica.

Com a conseqüència d'això, és necessari utilitzar en la plantilla URI l'element eli:jurisdiction, de manera que quedi reflectit l'àmbit territorial al qual correspon el recurs legal considerat. Per a això, s'ha d'utilitzar la norma ISO3166 alfa 2.

Codi Nivell territorial
ES Estat
ES-AN Comunitat Autònoma d'Andalusia
ES-AR Comunitat Autònoma d'Aragó
ES-AS Comunitat Autònoma del Principat d'Astúries
ES-CN Comunitat Autònoma de Canàries
ES-CB Comunitat Autònoma de Cantàbria
ES-CL Comunitat de Castella i Lleó
ES-CM Comunitat Autònoma de Castella-la Manxa
ES-CT Comunitat Autònoma de Catalunya
ES-EX Comunitat Autònoma d'Extremadura
ES-GA Comunitat Autònoma de Galícia
ES-IB Comunitat Autònoma de les Illes Balears
ES-RI Comunitat Autònoma de La Rioja
ES-MD Comunitat de Madrid
ES-MC Comunitat Autònoma de la Regió de Múrcia
ES-NC Comunitat Foral de Navarra
ES-PV Comunitat Autònoma del País Basc
ES-VC Comunitat Valenciana
eli:jurisdiction
Norma ISO3166 alfa 2

7.2 Tipus de recurs (eli:type_document)

En l'esquema ELI, l'element eli:type_document (rang) s'ha de recollir en una taula de vocabulari controlat, d'acord amb les peculiaritats pròpies dels sistemes nacionals.

La majoria dels països han optat per publicar la seva taula de tipus amb sigles de longitud variable, excepte França, que manté la denominació completa.

En el cas espanyol, s'utilitza una llista limitada de valors que comprèn tant els rangs de la normativa estatal com de l'autonòmica[19]S'han pres en consideració els rangs propis de cada sistema normatiu als quals se sumen els dels altres sistemes que estan recollits en les bases de dades respectives., identificades mitjançant sigles de longitud variable (d'1 a 4 lletres).

Ateses les variants lingüístiques que hi ha per a un mateix rang, la identificació mitjançant sigles té l'avantatge que el recurs es denomina sempre de la mateixa manera.

Els valors per a la taula de vocabulari controlat eli:type_document són els següents:

Espanyol Català Eusquera Gallec Valencià Sigles
Constitución Constitució Konstituzioa Constitución Constitució c
Reforma (constitucional) Reforma Erreforma Reforma Reforma ref
Acuerdos internacionales Acord internacional       ai
Ley Orgánica Llei orgànica Lege Organikoa Lei orgánica Llei Orgànica lo
Ley Llei Legea Lei Llei l
Ley Foral   Foru Legea     lf
Real Decreto-ley Reial decret llei Errege Lege Dekretua Real decreto Lei Reial Decret llei rdl
Real Decreto Legislativo Reial decret legislatiu Legegintzako Errege Dekretua Real decreto Lexislativo Reial Decret Legislatiu rdlg
Decreto-ley Decret llei Lege Dekretua Decreto Lei Decret llei dl
Decreto-ley Foral   Foru Lege Dekretua     dlf
Decreto-Legislativo Decret Legislatiu Legegintzako Dekretua Decreto Legislativo Decret Legislatiu dlg
Decreto Foral Legislativo   Legengintzako Foru Dekretua     dflg
Reglamento Reglament Erregelamendua Regulamento Reglament reg
Real Decreto Reial decret Errege Dekretua Real Decreto Reial Decret rd
Decreto Decret Dekretua Decreto Decret d
Decreto Foral   Foru Dekretua     df
Orden Ordre Agindua Orde Orde o
Orden Foral   Foru Agindua     of
Acuerdo Acord Akordioa Acordo Acord a
Resolución Resolució Ebazpena Resolución Resolució res
Instrucción Instrucció Instrukzioa Instrucción Instrucció ins
Circular Circular Zirkularra Circular Circular cir
Otros Altres     Atres alia

En la mesura en què els rangs utilitzats en les bases de dades de l'Estat i de les CA són equivalents, no s'haurien de plantejar discordances sobre el tipus que s'ha d'atribuir a un recurs publicat en dos diaris oficials o difós en diferents bases de dades. No obstant això, es podria donar el cas que una norma fos de difícil encaix en alguna de les tipologies. Per a aquests supòsits es recomana contrastar el rang atribuït per l'administració responsable de la primera publicació, abans de generar l'URI corresponent a la segona publicació.

En tot cas, es disposa d'un tipus residual, denominat «alia» i destinat a recollir les normes que no corresponen exactament amb cap dels tipus específics.

Respecte a les correccions d'errors i/o errades, es consideren un subtype[20]Aquesta és la solució que ha adoptat l'Oficina de Publicacions de la UE.: l'URI de les correccions d'errors s'ha de formar amb l'estructura estàndard de l'ELI afegint a continuació del number l'element corrigendum i la data de publicació (eli:dati_publication) de la correcció d'errors al diari oficial amb format AAAAMMDD.

/eli/{jurisdiction}/{type}/{year}/{month}/{day}/{number}/{corrigendum}/{pubdate}/{dof}[21]A priori, l'element corrigendum només existiria en la versió dof./language/format

Per exemple:

Reial decret 20/2017, de 20 de gener, sobre els vehicles al final de la seva vida útil.

eli/es/rd/2017/01/20/20/

Correcció d'errors del Reial decret 20/2017, de 20 de gener, sobre els vehicles al final de la seva vida útil.

eli/es/rd/2017/01/20/20/corrigendum/20170327/dof/

eli:type_doc
Taula de vocabulari controlat amb sigles de longitud variable (d'1 a 4 lletres)
URI PER A LES CORRECCIONS
/eli/{jurisdiction/{type}/{year}/{month}/{day}/{number}/{subtype}/{date_publication}/{version}/{language}/{format}

7.3 Data del recurs[22]Encara que és habitual citar les normes primer pel número i després per la data, s'ha optat per col·locar la data en primer lloc, atès el volum de normes que no tenen numeració. Aquesta solució també facilita la recuperació dels diferents recursos normatius dictats cada any. (eli:date_document)

La data considerada per construir l'identificador és sempre la data de signatura, no la data de publicació.

Els components s'utilitzen de manera independent {year} {month} {day}, la qual cosa permet recuperar, mitjançant el truncament de l'URI, totes les normes corresponents a un mateix any, mes o dia.

  • Year (any de signatura): format AAAA
  • Month (mes de signatura): format MM
  • Day (dia de signatura): format DD
eli:date_document
Format AAAA/MM/DD

7.4 Número identificador natural (eli:number)

Aquest element informa del número oficial[23]S'aconsella no considerar com a número oficial les numeracions que, encara que puguin aparèixer reproduïdes en la publicació als diaris oficials, no es corresponen amb criteris d'atribució normalitzats i consistents, sinó que les atribueix de manera autònoma el centre directiu del qual emana la disposició. que identifica cada disposició dins del seu rang o dins de la seva tipologia normativa. La inclusió d'aquest element en la plantilla es deu a dues raons:

  • ELI pretén ser una forma d'identificació del recurs tan pròxima com sigui possible a la manera en què els usuaris esmenten les normes.
  • A vegades, els elements «type» i «date» no són suficients per identificar els recursos legals de manera unívoca atès que en un mateix dia es poden dictar diverses normes d'un mateix tipus.

Tanmateix, a Espanya no totes les normes disposen d'un número oficial:

  • Les normes amb rang de llei i de decret s'identifiquen totes amb un número seqüencial, seguit de l'any d'emissió de la norma (per exemple Llei 7/2015, Decret 126/2014, Reial decret llei 13/2017). El número s'atribueix en sèries independents per a cadascun dels tipus normatius esmentats. El còmput es reinicia cada any natural. En el cas de les normes estatals, la numeració es comença a aplicar l'any 1959.
  • Les ordres no disposen de pautes uniformes de numeració: l'Estat i la majoria de les CA han començat a numerar les ordres en diferents moments, després de l'any 2000; el sistema d'atribució de número és molt similar però no idèntic en tots els casos. La qüestió clau és si el número té un caràcter únic o no, ja que totes les ordres, independentment del ministeri o de la conselleria que les emeti, es corresponen amb un únic tipus normatiu en la plantilla d'ELI.
  • Les resolucions no les numeren ni l'Estat ni la majoria de les CA, encara que unes poques comunitats sí que ho fan.
  • Respecte a la resta de rangs, la pràctica és molt variable.

La determinació del número en la plantilla planteja dificultats en relació amb les normes que no tenen un número oficial així com amb les normes numerades amb un rang inferior al decret, que les diferents administracions numeren d'una manera no homogènia.

a) Tractament de l'element any

En el número oficial de totes les normes espanyoles sempre apareix recollit l'any d'adopció (Llei 5/2010, Decret 320/2016, Ordre PRE/7/2017, etc.). Atès que aquest any ja forma part de la plantilla a través de l'element date_document, s'ha decidit no incorporar-lo com a part de l'element eli:number de la plantilla URI.

b) Tractament de les normes amb un número oficial únic

En el cas de les normes de més rang, s'ha d'utilitzar el número seqüencial com a natural_identifier, la qual cosa permet generar una URI única per a cada recurs legal

ANDALUSIA: LLEI 9/2016, de 27 de desembre, de Serveis Socials d'Andalusia.

eli/es-an/l/2016/12/27/9/

ESTAT:

REIAL DECRET LLEI 2/2017, de 27 de gener, pel qual s'adopten mesures urgents per pal·liar els danys causats pels últims temporals.

eli/es/rdl/2017/01/27/2/

Cal ressaltar que en certs casos de normes de menys rang el número oficial es compon d'un codi alfanumèric i s'anteposen al número tres lletres identificatives del departament o la conselleria responsable. En aquests casos es considera com a number el codi alfanumèric complet. No obstant això, per simplificar l'URI s'ha d'eliminar la barra inclinada que separa l'element alfabètic i numèric i s'han d'utilitzar únicament lletres minúscules.

CASTELLA I LLEÓ:

ORDRE EYH/671/2016, de 25 de juliol, per la qual es dicten les normes per a l'elaboració dels pressupostos generals de la Comunitat de Castella i Lleó per a l'any 2017.

eli/es-cl/o/2016/07/25/eyh671/

CATALUNYA:

ACORD GOV/16/2017, de 21 de febrer, pel qual s'aprova la modificació dels estatuts de l'Autoritat del Transport Metropolità, Consorci per a la coordinació del sistema metropolità de transport públic de l'àrea de Barcelona, i el seu text refós.

eli/es-ct/ac/2017/02/21/gov16/

c) Tractament de les normes amb números oficials duplicats

A vegades, segons el sistema de numeració que utilitzi cada administració, pot succeir que normes del mateix rang dictades en la mateixa data presentin números idèntics, la qual cosa pot suposar que recursos legals diferents tinguin la mateixa URI[24]S'ha de tenir en compte que la publicació de les normes amb el número duplicat pot no ser simultània, de manera que és possible que quan s'atribueixi l'URI a la primera norma publicada es desconegui l'existència d'una altra norma de la mateixa data i amb un número oficial idèntic..

Quan es generi l'URI per a un recurs legal que sigui del mateix tipus i que tingui la mateixa data i el mateix número que un altre recurs legal que ja disposi d'una URI, s'ha d'afegir al número oficial un sufix, que ha de comencar amb la lletra «b» i ha de seguir amb les restants si és necessari: «c», «d», «e», etc. A aquest efecte no s'han de fer servir ni la lletra «a» ni la lletra «ñ».

Aquest sufix s'ha de recollir entre parèntesis, per posar de manifest que té caràcter fictici.

NAVARRA:
Ordre foral 8/2015, de 4 de febrer, del conseller d'Educació, per la qual s'aproven les bases que regulen el procediment d'admissió de l'alumnat en centres públics i privats concertats, per cursar ensenyaments de segon cicle d'educació infantil i educació primària a la Comunitat Foral de Navarra.

eli/es-nc/of/2015/02/04/8/

Ordre foral 8/2015, de 4 de febrer, de la consellera de Salut, per la qual es crea el Servei de Medicina Interna del Complex Hospitalari de Navarra[25]S'ha alterat la data real d'aquestes ordres, per presentar l'exemple..

eli/es-nc/of/2015/02/04/8(b)/

d) Tractament de les normes sense número oficial

En el cas de les normes sense número oficial, ja sigui perquè es tracta d'un tipus normatiu que no té un número oficial associat o perquè es tracta de normativa antiga, s'ha d'adjudicar un número fictici[26]L'atribució de números «ficticis» creats exclusivament als efectes de l'ELI és la pauta habitual que segueixen els estats membres en relació amb les normes no numerades.. Aquest número s'ha de recollir entre parèntesis, per diferenciar-lo dels números oficials.

  • Quan hi hagi diverses normes del mateix tipus i amb la mateixa data (i per tant amb URI potencialment idèntiques), el número fictici (1), (2), (3), etc., s'ha d'atribuir seqüencialment.
  • Quan només hi ha un únic recurs legal d'un mateix tipus i amb una mateixa data, s'ha d'atribuir sempre el seqüencial (1), encara que no hi hagi risc de confusió amb un altre recurs legal, atès que el natural identifier és un component fix de la plantilla.

ASTÚRIES:

Resolució de 30 de març de 2016, de la Conselleria de Presidència i Participació Ciutadana, per la qual s'aproven les bases reguladores de la concessió d'ajudes a emigrants retornats.

eli/es-as/res/2016/03/30/(1)/

ESTAT:

Resolució de 24 de febrer de 2017, de Ports de l'Estat, per la qual es publica la de 14 de novembre de 2016, sobre delegació de competències.

eli/es/res/2017/02/24/(1)/

Resolució de 24 de febrer de 2017, de Ports de l'Estat, per la qual es publica la de 14 de novembre de 2016, sobre delegació de competències.

eli/es/res/2017/02/24/(2)/

Resolució de 24 de febrer de 2017, de Ports de l'Estat, per la qual es publica l'Acord del Comitè de Distribució del Fons de Compensació Interportuari, sobre delegació de competències.

eli/es/res/2017/02/24/(3)/

Resolució de 24 de febrer de 2017, de la Secretaria General de Pesca, per la qual es publica l'actualització del cens de les flotes d'altura, gran altura i vaixells palangrers de més i de menys de 100 tones de registre brut, que operen dins dels límits geogràfics de la Comissió de Pesca de l'Atlàntic Nord-est.

eli/es/res/2017/02/24/(4)/

eli:number
  • Ús del número oficial únic (exclòs l'any)
  • Normes amb el número oficial duplicat: es genera un sufix
  • Normes sense número oficial: es genera un número fictici
7.5 Versió (eli:version)

Aquest element identifica si el recurs correspon al text inicial de la norma, tal com es va publicar al diari oficial, o si es tracta del recurs legal consolidat.

L'element eli:version ha de portar associada una taula de vocabulari controlat, que en el cas d'Espanya comprèn els valors següents:

eli:version
  • dof (recurs legal inicial)
  • con (recurs legal consolidat)
  • cer (recurs legal corregit)
7.6 Data de la versió (eli:version_date)

Aquest component de la plantilla està previst exclusivament per als recursos consolidats i indica el moment de la seva actualització.

S'ha d'utilitzar el format AAAAMMDD, que recomana la UE per diferenciar-lo del de la data de signatura.

Per defecte, si en la petició d'un recurs legal consolidat no s'indica un point in time, el sistema mostra la versió que es considera més útil per a l'usuari, d'acord amb el criteri que cada administració apliqui per generar les versions consolidades (text vigent/últim text publicat, etc.).

eli:version_date
Format AAAAMMDD
7.7 Idioma (eli:language)

Aquest component de la plantilla identifica els diferents idiomes en què es publica el recurs legal considerat.

Per construir aquest element, s'han d'utilitzar els codis de tres lletres de l'ISO 639-3, amb una adaptació per al valencià[27]S'ha optat per identificar el valencià amb el codi «vci», tal com figura a l'Acadèmia de Cultura Valenciana, ja que el codi «val» està reservat, de conformitat amb l'ISO 639, per a la llengua «vehes» i per als textos bilingües, atès que algunes administracions publiquen dues versions lingüístiques en un mateix document.

Idioma 639-3
espanyol spa
català cat
eusquera eus
gallec glg
occità oci
valencià vci
Textos multilingües mul
Textos bilingües
Idioma 639-3
català+espanyol cat-spa
eusquera+espanyol eus-spa
gallec+espanyol glg-spa
occità+espanyol oci-spa
occità+català oci-cat
valencià+espanyol vci-spa

S'ha de tenir en compte que aquesta taula d'autoritats es refereix únicament a les llengües amb un valor oficial a Espanya. Per al cas que una administració ofereixi els recursos legals en altres llengües estrangeres (anglès, francès...) s'han d'aplicar els valors corresponents de l'ISO 639-3.

eli:language
ISO639-3 amb adaptacions per al valencià i per als textos bilingües
7.8 Format de publicació (eli:format)

Els valors de les URI que aconsella la UE són els que estableix IANA. Es pot consultar la llista completa a: http://www.iana.org/assignments/media-types.

eli:format
IANA

8. PLANTILLA URI PER AL DIARI OFICIAL

ELI admet diferents punts de vista respecte al que es pot considerar com a recurs legal. Així, a més d'aplicar-lo a les normes, l'ontologia de l'ELI preveu la possibilitat d'aplicar l'identificador al mateix diari oficial, de conformitat amb el que cada país consideri oportú.

Per això, juntament amb el model de plantilla URI previst per a les normes, s'ha considerat convenient incloure en aquesta especificació tècnica un model de plantilla URI específic per als números del diari oficial i els sumaris o índexs.

A aquest efecte, s'han d'utilitzar dos valors de la taula de vocabulari controlat «type»:

PLANTILLA URI DIARI OFICIAL
/eli/{jurisdiction }/{type}/{year}/{month}/{day}/{number}/{language}/{format}
Components de l'URI
Camp (ELI) Descripció Format Valors Comentaris
Jurisdiction Jurisdicció Llista limitada de valors alfabètics Taula de vocabulari controlat ISO 3166 alfa 2: ISO 3166-1 per a l'Estat. ISO 3166-2 per a les CA.
Type Indica el tipus de recurs legal Llista limitada de valors alfabètics (d'1 a 4 lletres) Taula de vocabulari controlat La taula de vocabulari controlat conté dos valors específics:
«dia» per als números del diari oficial
«sum» per al sumari del número corresponent
Year Any de publicació del diari Valors numèrics. Format: AAAA 2001, 2002… Data de publicació del diari (yyyy/mm/dd).
Month Mes de publicació del diari Valors numèrics. Format: MM 01, 02…
Day Dia de publicació del diari Valors numèrics. Format: DD 01, 02…
Number Número Valors numèrics, a vegades alfanumèrics.   Número del diari oficial. En cas que hi hagi suplements o annexos, se n'ha d'afegir la identificació, separada del número amb un guió.
Language Idioma Llista limitada de valors alfabètics Taula de vocabulari controlat Es proposa l'ús de la norma ISO 639-3 (codi de 3 lletres), amb una adaptació per al valencià i els textos bilingües.
Format Format de publicació Llista limitada de valors html, pdf, epub, xml Els valors dels formats s'han d'ajustar a les tipologies que estableix IANA.

CATALUNYA

DOGC número 3791, de 31 de desembre de 2002.

eli/es-ct/dia/2002/12/31/3791/cat/pdf

Annex A del DOGC número 3791, de 31 de desembre de 2002.

eli/es-ct/dia/2002/12/31/3791-A/cat/pdf

Sumari del DOGC número 3791, de 31 de desembre de 2002.

eli/es-ct/sum/2002/12/31/3791/cat/pdf

Sumari de l'annex A del DOGC número 3791, de 31 de desembre de 2002.

eli/es-ct/sum/2002/12/31/3791-A/cat/pdf

No obstant això, l'aplicació d'aquesta plantilla queda a la decisió de cada administració, atès que no és estrictament imprescindible en termes d'interoperabilitat.

9. GESTIÓ DE LES URI de l'ELI

Els servidors web s'han de configurar perquè resolguin les URI de l'ELI i gestionin els continguts de manera que la informació es mostri segons la representació més adequada per a l'usuari. A la pràctica, quan se cerca mitjançant l'URI d'un recurs legal, sempre es produeix un reencaminament cap a l'URI d'una expressió d'aquest recurs legal que sigui apropiada, després d'analitzar les característiques i les preferències de l'usuari.

Davant d'una petició HTTP feta per una persona o per un programa, el servidor web pot respondre de dues maneres:

  • Una pàgina amb la descripció del recurs legal (una fitxa que inclogui un enllaç al document)
  • El mateix recurs legal (un document amb el contingut del recurs legal)

Si ja es disposa d'un sistema per oferir els recursos legals, no és necessari construir-ne un nou. El servidor web pot emprar tècniques de reencaminament (HTTP 303) que responguin amb l'URI del sistema en producció davant d'una petició ELI.

Les URI han de ser persistents en el temps. Una URI oferta incorrectament no ha de desaparèixer i generar un enllaç trencat, sinó que en lloc seu el servidor pot reencaminar cap a l'URI correcta o indicar l'error (i si s'escau l'URI correcta).

10. METADADES COMUNES

La implantació de la plantilla URI a Espanya exigeix que es normalitzin les metadades que utilitzen les diferents administracions per descriure la legislació, almenys les que contenen la informació dels components de l'URI.

Per això, en la primera fase d'implementació de l'ELI a Espanya, el pilar 1 s'ha d'abordar conjuntament amb el pilar 2, amb l'objectiu d'establir una relació de metadades mínimes comunes:

  • Les metadades que contenen la informació per construir les URI de l'ELI.
  • Les metadades que defineix com a obligatòries l'ontologia de l'ELI.
  • Les metadades amb informació bàsica sobre la publicació del recurs legal: data de publicació i entitat que publica.
  • Les metadades que defineixen les relacions entre les entitats que constitueixen el model conceptual que descriu l'apartat 5.

Aquesta definició inicial de metadades comunes s'ha d'anar ampliant segons s'avanci en la implementació de l'identificador, amb l'enfocament progressiu que caracteritza l'ELI, per abordar la definició de l'esquema de metadades i la incorporació de metadades addicionals que afavoreixin una interoperabilitat més gran, així com aquelles que defineixen les relacions d'afectació entre normes.

No obstant això, les administracions no han de substituir els seus actuals esquemes de metadades. Les metadades ELI es poden utilitzar en combinació amb esquemes de metadades personalitzats i es pot realitzar el mapatge dels elements utilitzats en l'esquema propi amb els de l'ontologia de l'ELI.

La relació de metadades mínimes comunes és la següent:

METADADES MÍNIMES COMUNES
Name Domain Range Definition Observacions
METADADES QUE FORMEN PART DE LA PLANTILLA URI
eli:jurisdiction LegalResource eli:AdministrativeArea, containing the list of administrative territorial units defined in http://publications.europa.eu/mdr/authority/atu The jurisdiction from which the legal resource originates.
The place identifier can be taken from the Administrative Territorial Unit table published of the EU Publications Office at http://publications.europa.eu/mdr/authority/atu.
Member States don't have to recreate their own list of values.
Definida segons l'ISO3166 alfa 2 (annex VI.1).
eli:type_document LegalResource eli:ResourceType, corresponding to a local concept scheme. The type of a legal resource (e.g. "Directive", "Règlement grand ducal", "law", "règlement ministeriel", "draft proposition", "Parliamentary act", etc.).
Member states are encouraged to make their own list of values in the corresponding concept scheme. EU Publications Office provides a list of values for EU resource types at http://publications.europa.eu/mdr/authority/resource-type
Element obligatori segons l'ontologia ELI. Taula de vocabulari controlat (annex VI.2).
eli:date_document LegalResource xsd:Date Date of adoption or signature (of the form yyyy-mm-dd) Genera els elements year/month/day de l'URI.
eli:number LegalResource xsd:String An identifier or other disambiguating feature for a legal resource or legal expression. This can be the number of a legislation, the number of an article, or the issue number of an official journal.  
eli:version LegalResource eli:Version, corresponding to a local concept scheme A version status for the resource. Member states are encouraged to make their own list of values in the Version concept scheme. Example of such values can be "Official Journal", "made", "consolidated", "proposed", "prospective", etc. Taula de vocabulari controlat (annex VI.4).
eli:version_date LegalResource xsd:Date The point-in-time at which the provided description of the legislation is valid. Aquesta metadada és necessària només per a recursos consolidats. S'adapta a diferents criteris d'interpretació (criteri de vigència o de publicació).
eli:language LegalExpression eli:Language, corresponding to the list of languages published by EU Publications Office. The language of an expression. EU Publications Office provides a list of languages at http://publications.europa.eu/mdr/authority/language.
This list is large enough so that member states should not have to declare local values.
Note that, if needed, a language can also be stated on a legal resource using the DublinCore "language" property.
Element obligatori segons l'ontologia d'ELI. Definit segons l'ISO 639-3 amb una adaptació per al valencià així com per als textos bilingües (annex VI.3).
eli:format n/a n/a The physical embodiment of a legal expression, either on paper or in any electronic format (definition adapted from RDA).
For example, any electronic or physical format of the legal expression (XML, TIFF, PDF, etc.); e.g. PDF version of act 3 of 2005. (adapted from Akoma Ntoso)
Element obligatori segons l'ontologia d'ELI.
METADADES AMB INFORMACIÓ RELLEVANT
eli:title LegalExpression xsd:String The title, or name, of an expression.
Note that, if needed, a title can also be stated on a legal resource using the Dublin Core "title" property.
Element obligatori segons l'ontologia d'ELI.
eli:date_publication LegalResource; LegalExpression xsd:Date Date of publication of the official version of the legislation, in hard copy or online, depending on what the official publication is, and when it was published. Publication dates at the level of legal expressions can be separately asserted, using standard Dublin Core properties. Necessari quan es tracti del subtype corrigendum.
eli:publisher
(eli:publisher_agent)
LegalExpression; format xsd:string Publisher: An entity responsible for making the resource available (definition from Dublin Core). This property should be used when the value cannot be identified by a suitable URI; if a URI is available, the property "publisher_agent" should be used. És interessant identificar l'entitat encarregada de publicar el recurs, mitjançant l'URI corresponent, atès que a vegades l'entitat responsable del diari oficial no és la que ofereix els textos consolidats.
METADADES QUE DEFINEIXEN LES RELACIONS ENTRE ENTITATS
eli:is_member_of LegalResource LegalResource Indicates that this resource is conceptually included in another one. Typically the successive temporal versions of a given legislation are conceptually members of a single «abstract» resource. For the notion of physical inclusion, use eli:is_part_of. Enllaça un recurs legal amb el recurs legal abstracte al qual correspon.
eli:has_member LegalResource LegalResource Indicates that this resource conceptually includes another one. For the notion of physical inclusion, use eli:has_part. Enllaça el recurs legal abstracte amb els recursos legals que en deriven.
eli:is_another_publication_of LegalResource LegalResource Indicates that this resource is a new publication, in a different official journal, of another resource already published elsewhere, and cannot be considered to be the same resource (owl:sameAs cannot be used to avoid potential duplication of certain metadata, like the date of publication, or the publisher).
Note that this is different from the exceptionnal cases of "republication", where the same resource is actually republished in the same official journal a few days after its initial publication, in case of errors.
Enllaça una norma publicada en un diari oficial amb una publicació anterior en un altre diari.
eli:has_another_publication LegalResource LegalResource Inverse of "is_another_publication_of". Enllaça una norma publicada en un diari oficial amb una publicació posterior en un altre diari.
eli:realizes LegalExpression LegalResource Relates a legal expression to the legal resource realised through that expression. (definition adapted from RDA). Inverse of "is_realized_by". Element obligatori segons l'ontologia d'ELI. Enllaça l'expressió amb el recurs legal.
eli:is_realized_by LegalResource LegalExpression Relates a legal resource to a legal expression of this resource in the form of a "sequence of signs" (typically alpha-numeric characters in a legal context). (definition adapted from RDA). Inverse of "realizes". Enllaça un recurs legal amb les seves expressions. Encara que no és un element obligatori, es considera convenient incorporar aquesta metadada per establir les relacions de manera bidireccional.
eli:embodies Format LegalExpression Relates a physical format to the legal expression embodied in that format (definition adapted from RDA). Inverse of "is_embodied_by". Element obligatori segons l'ontologia d'ELI. Enllaça el format amb l'expressió.
eli:is_embodied_by LegalExpression Format Relates a legal expression to a physical format of that expression (definition adapted from RDA). Inverse of "embodies". Per enllaçar l'expressió amb el format. Encara que no és un element obligatori, es considera convenient incorporar aquesta metadada per establir les relacions de manera bidireccional.
eli:consolidates LegalResource LegalResource Indicates that this consolidated legal resource or expression (which is usually the product of an editorial process that revises the legislation) takes into account another one. This property should be used multiple times to refer to both the original version or the previous consolidated version, and to the legislations making the change. Per enllaçar el recurs legal consolidat amb el publicat inicialment.
eli:consolidated_by LegalResource LegalResource Inverse of "consolidates". Indicates that this legal resource or expression is taken into account in consolidated text (which is usually the product of an editorial process that revises the legislation). Per enllaçar el recurs legal publicat inicialment amb el recurs legal consolidat.
eli:corrects LegalResource or LegalExpression LegalResource or LegalExpression or Format Indicates that this resource introduces textual modifications (like correction of spelling mistakes) with no legal change in another resource, expression or format; typically corrigenda in EU legislation. For modifications that have a legal impact, use eli:amends. Per enllaçar les correccions amb el recurs legal corresponent.
eli:corrected_by LegalResource or LegalExpression or Format LegalResource or LegalExpression Inverse of "corrects". Indicates a resource that introduces textual modifications (like correction of spelling mistakes) with no legal change in this resource, expression or format; typically corrigenda in EU legislation. For modifications that have a legal impact, use eli:amended_by. Per enllaçar el recurs legal amb les seves correccions.