ELI - Identificador de Legislació Europeu

1. INTRODUCCIÓ

L'espai europeu de llibertat, seguretat i justícia requereix el coneixement del dret europeu, però també el coneixement recíproc dels sistemes jurídics dels estats membres. Per aquesta raó, l'any 2012, la Unió Europea va adoptar una iniciativa d'interoperabilitat específica en l'àmbit de la informació legislativa, mitjançant unes Conclusions del Consell (2012/C 325/02) en què convidava els estats membres a adoptar un estàndard d'identificació i descripció de les normes denominat European Legislation Identifier/Identificador Europeu de Legislació.

Encara que hi ha molta informació legislativa disponible digitalment a Internet, l'accessibilitat i la interoperabilitat dels sistemes d'informació de les institucions nacionals i europees es veuen obstaculitzades per les diferències dels diversos ordenaments jurídics nacionals, així com per les diferències que hi ha en els sistemes tècnics utilitzats per emmagatzemar i presentar la legislació en els llocs web nacionals.

En aquest context, l'Identificador Europeu de Legislació (ELI) té per objecte facilitar l'accés, l'intercanvi i la interconnexió de la informació jurídica publicada en els sistemes d'informació jurídica nacionals, europeus i mundials, per posar en marxa una veritable xarxa d'informació legal, disponible com a conjunt de dades obertes i susceptibles de reutilització.

L'Identificador Europeu de Legislació s'utilitza per:

• identificar la legislació mitjançant un identificador únic i estable, reconeixible i comprensible per les persones i les màquines.
• descriure la legislació amb un conjunt de metadades processables automàticament, d'acord amb una ontologia recomanada.

Els avantatges del sistema ELI són múltiples:

1. promou la interoperabilitat dels sistemes jurídics, i facilita així la cooperació de les administracions nacionals en l'àmbit jurídic i contribueix a la creació de l'espai de llibertat, seguretat i justícia de la Unió Europea;
2. propicia la transparència i l'obertura, i reforça la legitimitat i la rendició de comptes dels estats membres que l'utilitzen;
3. permet als usuaris compondre manualment els identificadors uniformes de recursos (URI) de l'ELI, i els proporciona un accés més ràpid i fàcil a la legislació que cerquen;
4. d) ajuda els ciutadans i els professionals del dret a cercar legislació de diferents sistemes jurídics d'una manera més eficient;
5. millora l'eficàcia dels processos de publicació de la legislació, i aporta més qualitat i fiabilitat, a més de reduir els costos;
6. permet la reutilització intel·ligent de dades jurídiques i crea oportunitats de desenvolupament de nous serveis per al sector privat, i es contribueix així al desenvolupament del mercat únic digital.

El sistema de l'Identificador Europeu de Legislació s'estructura en tres pilars:

1. Pilar 1. Identificadors únics

   ELI ofereix un mitjà per identificar unívocament, denominar i accedir a la legislació nacional i europea, llegible tant per les persones com pels sistemes informàtics i compatible amb els estàndards tecnològics actuals.

2. Pilar 2. Propietats que descriuen cada acte legislatiu d'acord amb una ontologia

   Un URI estructurat ja permet identificar els actes utilitzant una sèrie de components definits, però l'atribució de metadades addicionals establertes en el marc d'una sintaxi compartida posa les bases per promoure i augmentar la interoperabilitat entre els sistemes d'informació jurídica. Mitjançant la identificació de les metadades que descriuen les característiques essencials d'un recurs, els països poden reutilitzar la informació pertinent processada per altres per a les seves pròpies necessitats, sense haver de crear nous sistemes d'informació.

   Una ontologia representa una descripció formal d'una sèrie de conceptes i de relacions en un àmbit determinat. La descripció de les propietats de la legislació i de les relacions entre els diferents conceptes permet assolir una comprensió comuna, amb la qual cosa es poden evitar les ambigüitats entre els termes. Atès que és una especificació formal, una ontologia és directament processable mitjançant sistemes informàtics.

   Per això, si bé els països són lliures d'utilitzar els seus propis esquemes de metadades, la UE els anima a seguir i utilitzar els estàndards de metadades ELI amb les taules d'autoritats compartides corresponents, però ampliables, que permeten satisfer requisits específics. Està previst que l'esquema de metadades ELI s'utilitzi en combinació amb esquemes de metadades personalitzats.

3. Pilar 3. Generació de metadades en formats idonis per a la reutilització

   ELI permet un intercanvi de dades més ampli i ràpid: quan les metadades s'integren en les pàgines web respectives dels diferents diaris i butlletins oficials o sistemes d'informació jurídica, la informació es pot intercanviar de manera automàtica i eficient, gràcies als beneficis de la incipient arquitectura de la xarxa semàntica, que fa possible que la informació sigui processada directament tant pels ordinadors com per les persones.

   Perquè l'intercanvi de dades sigui més eficient, els elements de metadades ELI es poden classificar d'acord amb la recomanació del W3C: «RDFa in XHTML: Syntax and Processing» (RDFa). Els estats membres poden afegir altres formats de classificació a més de l'RDFa.

Des de 2012, el sistema ELI l'han adoptat una sèrie de països europeus (Àustria, Bèlgica, Dinamarca, Finlàndia, França, Irlanda, Itàlia, Luxemburg, Noruega, Portugal, el Regne Unit) i la mateixa Oficina de Publicacions de la Unió, amb diversa intensitat, segons l'enfocament gradual que caracteritza aquest identificador (només el pilar 1, els pilars 1 i 2, o bé tots tres pilars).

L'èxit del sistema ha motivat que el 6 de novembre de 2017 el Consell hagi adoptat unes noves Conclusions en relació amb l'ELI^[1] i hagi convidat novament els estats membres i els països candidats, els estats de Lugano i altres Estats a adoptar l'identificador de manera voluntària i gradual.

2. L'APLICACIÓ DE L'ELI A ESPANYA

2.1 Els avantatges per a Espanya

L'ordenament jurídic espanyol és una realitat complexa i plural, integrada per normes que corresponen a diferents nivells territorials (estatal, autonòmic i local). Tanmateix, malgrat que aquestes normes constitueixen un sistema i que es relacionen i enllacen entre si, internament també es produeixen les diferències en els sistemes tècnics utilitzats per emmagatzemar i presentar la legislació en les pàgines web respectives, la qual cosa dificulta l'accés als professionals del dret, les empreses i els ciutadans en general i fa molt difícil que els sistemes puguin interoperar entre si.

En efecte, si una persona vol conèixer la regulació d'una matèria a Espanya, no en té prou si consulta la normativa estatal o la normativa autonòmica, sinó que necessita consultar-les totes dues i, en molts casos, també l'europea o la local. Tanmateix, la recerca d'informació jurídica corresponent a diferents nivells territorials resulta costosa i difícil, en la mesura que les bases de dades de l'Estat, i de les comunitats autònomes i de les entitats locals, en les quals es localitza la informació jurídica més rellevant, no estan relacionades entre si, la qual cosa obliga a consultar diverses bases de dades o, en el pitjor dels casos, si s'està interessat en les diferents legislacions autonòmiques o locals, a consultar-les totes.

Per això, la implementació de l'ELI a Espanya és especialment aconsellable, ja que, a més dels beneficis que proporciona a escala europea, en l'àmbit intern s'obtindria una notable millora en l'accés a la informació jurídica i en la interoperabilitat dels sistemes d'informació legal de les diferents administracions.

2.2 Aspectes jurídics i tècnics que condicionen la implementació

ELI és un sistema flexible, dissenyat per adaptar-se a la complexitat i l'especificitat dels diferents sistemes legislatius regionals, nacionals i europeus, així com als canvis que es produeixen en els recursos legals.

En el cas espanyol, la implementació s'ha de dur a terme tenint en compte la pluralitat i la diversitat que caracteritza l'ordenament espanyol, molt superior a les que presenten els països europeus que fins al moment han posat en marxa l'identificador:

a) Pluralitat d'emissors i de diaris oficials

Cadascun dels nivells territorials dotat de capacitat normativa disposa del seu propi mitjà de publicació oficial:

• El «Butlletí Oficial de l'Estat» (BOE) publica la normativa internacional, l'estatal i també la normativa autonòmica de més rang, de conformitat amb el que preveuen els diversos estatuts d'autonomia.
• Els disset butlletins autonòmics publiquen la normativa autonòmica, als quals s'han d'afegir els butlletins de les dues ciutats autònomes de Ceuta i Melilla.
• La normativa local apareix publicada en un dels set diaris oficials corresponents a les CA uniprovincials o bé en el butlletí oficial provincial corresponent (43 en l'actualitat).

Tots els butlletins oficials es publiquen en edició electrònica signada, com a garantia de la seva autenticitat i integritat, i els seus continguts s'ofereixen en una pluralitat de formats (sobretot pdf i html i a vegades xml i epub). Molts diaris publiquen cada disposició com a un únic document electrònic; altres ofereixen un pdf del número complet del dia, amb totes les disposicions i els actes publicats.

b) Pluralitat lingüística

Respecte a la llengua, cada butlletí es publica en les llengües oficials corresponents: només en espanyol o bé en dos idiomes en el cas de les AP que disposen de llengua pròpia^[2].

Pel que fa al «Butlletí Oficial de l'Estat», es publica en castellà, si bé, de conformitat amb el Reial decret 489/1997, hi ha quatre suplements en llengües cooficials en virtut dels convenis subscrits amb les comunitats del País Basc, Catalunya, Galícia i València^[3].

c) Pluralitat de publicacions

Algunes normes són objecte de publicació oficial en dos butlletins oficials:

• Les lleis autonòmiques són publicades al BOE després de la seva publicació en el butlletí autonòmic^[4]. A vegades, els estatuts d'autonomia preveuen també la doble publicació per a la resta de normes amb rang de llei o per a alguns tipus d'aquestes. No obstant això, l'entrada en vigor de la normativa autonòmica es produeix sempre en virtut de la publicació al diari oficial autonòmic corresponent, no al BOE.
• En supòsits concrets, determinada normativa estatal és objecte de publicació als butlletins autonòmics (per exemple, els reials decrets de traspàs^[5]).

d) Pluralitat de sistemes d'informació legislativa

ELI s'aplica als recursos normatius disponibles en les bases de dades oficials dels estats membres.

Les diferents administracions estatal, autonòmiques i locals disposen dels seus propis sistemes de difusió de la informació publicada en els seus diaris oficials. Habitualment, aquests sistemes de bases de dades estan disponibles a la seu electrònica en què s'allotja el diari oficial corresponent i permeten recuperar les normes publicades, encara que a vegades l'àmbit temporal considerat no sigui complet. La informació s'ofereix en format PDF, HTML i, menys sovint, en XML.

És relativament habitual que les bases de dades oficials ofereixin normes corresponents a altres nivells territorials, encara que no s'hagin publicat en el diari que correspon a l'entitat gestora (per exemple, bases de dades autonòmiques que ofereixen també determinada legislació estatal).

Una atenció especial han de rebre les bases de dades de dret consolidat^[6] ofertes fonamentalment per l'Estat i les CA, atès que presenten grans diferències en la seva gestió.

• Pel que fa a la titularitat del servei, trobem bases de dades de dret consolidat disponibles en la mateixa seu electrònica del diari oficial (BOE, DOCM, DOGV) i bases de dades disponibles a webs diferents a les del diari oficial: en uns casos es gestionen des de la mateixa entitat (per exemple l'EADOP a Catalunya), des d'una entitat o conselleria diferent (com els casos de Canàries, Balears o Galícia) o fins i tot des d'una entitat privada amb la qual s'ha contractat aquest servei (i en aquest supòsit tampoc hi ha uniformitat, atès que, segons les comunitats, la pàgina web és la de la marca comercial o és la de la mateixa comunitat autònoma).
• En relació amb els cercadors, aquests lògicament són diferents quan la pàgina web del diari oficial i de la legislació consolidada són diferents: no obstant això, a vegades, fins i tot quan tota la informació està allotjada a la seu electrònica del diari oficial, hi ha bases de dades independents.
• Pel que fa a la mateixa activitat de consolidació, en algunes administracions la normativa consolidada és d'elaboració pròpia i en altres s'ha contractat amb una empresa que, segons els casos, proporciona únicament els textos o també el cercador.

La situació de les bases de dades dels butlletins oficials de la província, que depenen de les diputacions provincials, és molt diferent i a vegades són les mateixes corporacions locals les que, segons els seus recursos, s'encarreguen de la difusió en línia de la seva pròpia normativa, i és poc freqüent que l'ofereixin en versió consolidada.

e) Pluralitat de metadades

La situació tecnològica dels diversos agents oficials que ofereixen recursos legals en línia és molt diversa. Com a conseqüència d'això, el panorama de metadades en les diferents pàgines web és desigual: no totes les administracions disposen de metadades i, quan n'hi ha, no són uniformes, ja sigui perquè no coincideixen, perquè no es denominen igual o perquè no es defineixen de la mateixa manera.

3. OBJECTIU I ABAST DE L'ESPECIFICACIÓ TÈCNICA PER A LA IMPLEMENTACIÓ DE L'ELI

El sistema ELI ofereix un estàndard flexible per a l'accés i la identificació de les normes, que s'ha d'adaptar a les peculiaritats dels diferents sistemes legislatius regionals, nacionals i europeus.

Tenint en compte la pluralitat que presenta l'ordenament espanyol, es fa necessari que la implementació de l'identificador es dugui a terme de forma coordinada a totes les administracions, d'acord amb la filosofia que marca l'esquema nacional d'interoperabilitat, el qual té presents les recomanacions de la Unió Europea.

Per això, les administracions públiques afectades han participat en el procés d'elaboració d'aquesta Especificació tècnica en el marc de la Comissió Sectorial d'Administració Electrònica (CSAE).

D'acord amb l'enfocament gradual que caracteritza l'ELI, i que han seguit la resta de països europeus, s'ha optat per dur a terme la implementació a Espanya en diverses fases:

En una primera fase es va definir l'Especificació tècnica per a la normativa de l'Estat i de les comunitats autònomes, mitjançant l'Acord de la CSAE de 13 de març de 2018.

La complexitat de la normativa local i la variable situació tecnològica dels butlletins oficials de la província i de les corporacions locals aconsellaven abordar la implementació de l'identificador per a la normativa local en un segon moment.

Per això, s'ha elaborat aquesta nova versió de l'Especificació técnica, aprovada per la CSAE el 24 de febrer de 2022, que aborda l'aplicació de l'ELI a tota la normativa, sigui estatal, autonòmica o local, mitjançant la incorporació en el text inicial de 2018 d'una addenda específica adaptada a les peculiaritats jurídiques i tècniques pròpies de l'àmbit local.

L'especificació té com a objectiu establir les directrius comunes que requereix la implementació de l'ELI en el context espanyol, de manera que la identificació i la descripció dels recursos legals es faci de manera coordinada i coherent a les diferents administracions.

En la mesura que l'ELI està dissenyat per funcionar sobre la base dels sistemes existents, cada administració pot mantenir els seus propis diaris oficials i bases de dades de legislació segons consideri oportú, així com els processos interns de gestió adequats a les seves necessitats, criteris i normativa pròpia. L'especificació recull únicament els elements mínims necessaris per garantir la interoperabilitat de la informació legal que les diferents administracions espanyoles ofereixen a Internet.

Aquesta Especificació, aplicable a tota la normativa nacional, defineix:

• Defineix la plantilla URI de l'ELI per a la normativa estatal i autonòmica, així com els seus components (pilar núm. 1).
• Estableix un conjunt de metadades mínimes comunes (pilar núm. 2).

En tot cas, les directrius de l'Especificació s'han dissenyat de manera que es puguin desenvolupar i perfeccionar al llarg del temps, mitjançant l'ampliació de les metadades mínimes comunes, i la seva adaptació a l'evolució de l'ontologia ELI, fins a arribar a completar l'adopció dels tres pilars.

D'acord amb les Conclusions del Consell de la UE de 6 de novembre de 2017, totes les administracions (estatals, regionals o locals) que apliquin l'identificador, o que en tinguin prevista l'adopció, han de disposar d'una pàgina web en què s'informi la ciutadania del projecte.

En compliment d'aquesta previsió, des de juliol de 2018, el Grup de Treball ELI de la CSAE manté la pàgina web comuna https://www.elidata.es/. Des d'aquesta pàgina, també s'ofereixen recursos tècnics per a l'aplicació de l'identificador, així com informació sobre la implementació efectuada per les diferents administracions, mitjançant l'enllaç a les respectives pàgines web de l'ELI. La disponibilitat i compartició de tota aquesta informació facilita la coordinació en l'àmbit nacional i el coneixement de les experiències prèvies d'implementació desenvolupades per altres entitats.

4. ÀMBIT D'APLICACIÓ DE L'ESPECIFICACIÓ TÈCNICA PER A LA IMPLEMENTACIÓ DE L'ELI

4.1 Àmbit normatiu

Les Conclusions del Consell conviden els estats membres a aplicar l'ELI a les unitats de legislació nacional, i els deixa llibertat perquè determinin a quines normes s'aplica l'identificador i perquè ho facin de manera progressiva^[7].

No obstant això, aplicant la literalitat del terme «unitats de legislació nacional», no es tenen en consideració els recursos jurídics següents:

• La normativa supranacional, és a dir, la normativa europea. Aquesta normativa es publica exclusivament al DOUE. Cal destacar que l'Oficina de Publicacions de la Unió Europea ja ha implementat l'ELI per a la normativa comunitària^[8].
• Les sentències que dicten els tribunals, tant de la jurisdicció constitucional com de la jurisdicció ordinària, ja que no tenen naturalesa normativa. A la jurisprudència no se li aplica l'ELI, sinó un identificador europeu específic, denominat ECLI (European Case Law Identifier)^[9].

L'Estat i les comunitats autònomes han d'aplicar l'ELI a les disposicions i resolucions que formin part de les seves bases de dades de legislació corresponents.^[10]. Respecte als acords internacionals, s'identificaran mitjançant l'ELI, atés que una vegada publicats en el BOE^[11], passen a formar part de l'ordenament intern, tal com estableix l'article 96 de la Constitució, convertint-se per tant, en "unitats de legislació nacional".

En el cas de les normes locals, l'aplicació s'ha de fer en els termes definits en l'apartat 11.3.a) de l'Especificació.

4.2 Àmbit temporal

Els beneficis derivats de l'ELI són més grans com més ampli és el conjunt de normes a què s'aplica, però és necessari concentrar l'esforç en la legislació que els ciutadans demanen més.

Tenint en compte que la major part de la normativa vigent s'ha dictat després de la Constitució i que els primers estatuts d'autonomia es van aprovar el 1979, l'ELI s'ha d'aplicar, almenys, a les unitats de legislació nacional publicades a partir del 29.12.1978.

Així mateix, atès que en l'actualitat es manté la vigència d'alguns textos de la màxima importància, que són anteriors a 1978, en l'àmbit estatal s'ha d'aplicar l'ELI a totes les normes publicades abans del 29.12.1978 que disposin de versió consolidada.

En la mesura que es tracta d'un àmbit temporal mínim d'aplicació, tant l'Estat com les comunitats autònomes el poden ampliar, d'acord amb les seves possibilitats i necessitats.

Les entitats locals, d'acord amb l'apartat 11.3.b), poden definir l'àmbit temporal de les normes a les quals aplicar l'ELI en funció de les seves possibilitats.

5. MODEL CONCEPTUAL

5.1 Els conceptes de l'ontologia de l'ELI^[12]

L'ontologia de l'ELI constitueix un model de descripció dels recursos legals, orientat a afavorir el seu enllaç amb altres recursos legals, així com la seva publicació i reutilització.

L'ontologia de l'ELI es basa en el model de dades que estableixen els «Requisits funcionals dels registres bibliogràfics» FRBRoo.

Els FRBR distingeixen entre els conceptes d'«obra» (creació intel·lectual o artística), «expressió» (la realització intel·lectual o artística d'una obra) i «manifestació» (l'encarnació física d'una expressió).

En el cas concret de l'ELI es poden identificar els conceptes següents:

(Contingut no disponible en català)

• Recurs legal (eli:LegalResource): concepte de recurs normatiu (pot ser tant una norma completa com parts d'una norma, per exemple un article)^[13]. Els recursos legals es poden descriure i relacionar entre si utilitzant les propietats del model ELI.
• Expressió legal (eli:LegalExpression): són les realitzacions concretes d'un recurs legal, típicament en la forma d'una seqüència de caràcters alfanumèrics. Es poden considerar expressions d'un recurs legal les que responen a l'ús de llengües diferents i les que responen a diferents versions del recurs. Les expressions legals sempre han d'estar enllaçades amb el recurs legal que expressen (per a això hi ha una propietat obligatòria en l'ontologia eli:realizes).
• Format: eli:format és l'encarnació material d'una expressió legal, en paper o bé en format electrònic. Els formats han d'estar enllaçats a l'expressió legal que encarnen utilitzant la propietat eli:embodies.

La imatge inserida a continuació recull aquests tres conceptes i els aplica a un recurs concret, en aquest cas a les Conclusions del Consell que conviden a la introducció de l'ELI.

(Contingut no disponible en català)

L'estructuració de la informació en diversos nivells conceptuals, seguint l'estructura de FRBRoo, permet:

• crear enllaços des d'un nivell concret cap a un altre nivell (la publicació original, un text consolidat, una traducció concreta…)
• aprofitar la informació ja codificada en cada nivell conceptual, sense necessitat de reiterar-la en els següents.

5.2 Què s'ha de considerar un recurs legal

L'ontologia d'ELI s'adapta a diferents punts de vista respecte al que s'ha de considerar un recurs legal^[14].

Aquesta versatilitat és particularment útil en un context normatiu com l'espanyol, estructurat en diversos nivells territorials, cadascun amb el seu corresponent diari oficial, en què certes normes són objecte d'una doble publicació i en què la publicació es pot fer en diverses llengües.

Per això, en la implementació de l'ELI a Espanya s'han de tenir en consideració per a cada norma dos nivells de recursos legals:

• Un primer nivell, que es correspon amb la norma considerada de manera abstracta: per exemple, la Llei 37/2007, de 16 de novembre, sobre reutilització de la informació del sector públic.
• Un segon nivell de recursos legals derivat de l'anterior, que es correspon amb les diferents versions que pot tenir una norma, tant si es tracta de la publicada inicialment com de les versions consolidades.

En conseqüència, per a cada norma s'han de configurar sempre, com a mínim, dos recursos legals (eli:LegalResource):

• el recurs legal abstracte.
• el recurs legal inicial, és a dir, considerat com el contingut concret publicat inicialment.

A més, les administracions que ofereixin el text actualitzat de la norma han de configurar addicionalment un recurs legal consolidat. En cas que no es limitin a oferir l'últim text actualitzat sinó que també ofereixin les redaccions successives que ha tingut la norma, és necessari configurar cadascuna d'aquestes redaccions intermèdies com un recurs legal diferent.

Així mateix, les administracions que disposin d'una versió «corregida»^[15] de les normes, independent de les versions consolidades, han de tractar aquesta versió corregida com un altre recurs legal diferent.

Tots els recursos legals derivats d'una mateixa norma es relacionen amb dues propietats específiques de l'ontologia ELI:

• eli:is_member_of^[16]
• eli:has_member^[17]

Al seu torn, el recurs legal inicial i els recursos legals consolidats es relacionen amb les propietats eli:consolidates (per relacionar un recurs legal consolidat amb el recurs inicial que consolida) i eli:consolidated_by (per relacionar un recurs legal inicial amb el recurs legal consolidat que correspon a les seves versions successives).

Cadascun dels recursos legals disposa de la seva corresponent expressió o expressions, tant si es publica en una sola llengua com en diverses llengües.^[18].

El recurs legal i les seves expressions es relacionen mitjançant les propietats de l'ontologia eli:realizes i la seva inversa eli:is_realized_by.

Finalment, l'expressió i els formats en què s'ofereix es relacionen mitjançant les propietats eli:embodies i eli:is_embodied_by.

(Contingut no disponible en català)

L'estructuració de recursos legals i de les seves relacions es pot consultar amb detall en els exemples recollits als annexos III i IV.

L'Estat i les CA han de configurar, en tot cas, un recurs legal abstracte.

Les entitats locals poden establir un model conceptual més simple, en el supòsit que només ofereixin una versió de la norma (sigui aquesta la inicial o la consolidada) en els termes que es detallen a l'apartat 11.4.

5.3 Els supòsits de doble publicació

Tal com s'ha assenyalat al punt 2.2, determinades normes autonòmiques i estatals són objecte de publicació oficial en dos diaris oficials.

En aquests supòsits, encara que sigui una mateixa norma, cadascuna de les publicacions s'ha de tractar com un recurs legal abstracte independent, i s'han de generar un recurs legal abstracte per a la primera publicació i un altre recurs legal abstracte per a la segona publicació.

Així, en el cas de republicacions més freqüent, que és el de les lleis autonòmiques^[19], una vegada efectuada la publicació en el diari oficial autonòmic, s'ha de generar un recurs legal abstracte, amb les seves pròpies metadades, que ha de tenir associat el corresponent recurs legal inicial i successivament, si s'escau, els recursos consolidats que siguin procedents.

Els dos recursos legals abstractes que es generen, així com els seus corresponents recursos legals inicials, s'han de relacionar a través de les propietats de l'ontologia eli:is_another_publication_of i eli:has_another_publication.

Un exemple del tractament de la doble publicació es recull a l'annex V.

5.4 El domini d'Internet

D'acord amb el model conceptual que s'ha exposat, no és necessari tenir un sol domini ELI, sinó que l'Estat, cadascuna de les CA i de les entitats locals poden crear els seus propis «dominis ELI».

Per facilitar la reutilització de la "informació ELI", es recomana que l'URI ELI es construeixi de la manera següent:

• La indicació del protocol d'accés al recurs HTTPS seguit per dos punts.
• El domini, precedit per dues barres inclinades o slash (//).
• La ruta, que consisteix en una seqüència que s'ha d'iniciar amb /eli, a la qual segueixen els components restants de la plantilla URI, que es descriuen a l'apartat següent de l'especificació.

Por exemple:

• https://www.eur-lex.europa.eu/eli/
• https://www.lovdata.no/eli/
• https://www.boe.es/eli/
• https://www.borm.es/eli/

6. LA IDENTIFICACIÓ DE LES NORMES DE CONFORMITAT AMB EL SISTEMA ELI

L'ELI utilitza «HTTP URI» per identificar específicament tota la informació jurídica en línia publicada oficialment a Europa.

Aquests identificadors uniformes de recursos apareixen descrits formalment en plantilles URI llegibles mecànicament (IETF RFC 6570) que utilitzen components amb contingut semàntic des del punt de vista tant jurídic com de l'usuari final.

Cada país ha de dissenyar els seus propis URI autodescriptius utilitzant sempre que sigui possible els components que defineix el sistema ELI i tenint en compte els seus requisits de llenguatge específics. Aquests components són els següents^[20]:

Components de l'URI

	Name eli	Comments
Jurisdiction	Jurisdiction	Use of DCTERMS. ISO3166: 2 alpha country codes, e.g. ‘LU’ For international organizations, the registered domain name can be used: e.g. ‘EU’ or ‘WTO’
	Agent	Administrative hierarchical structure, e.g. federal States, constitutional court, parliament, etc.
	Subagent	Administrative hierarchical substructure, e.g. the responsible ministry
Reference	Year	YYYY Various interpretations allowed depending on countries’ requirements, e.g. date of signature or date of publication, etc.
	Month	MM
	Day	DD
	Type	Nature of the act (law, decree, draft bill, etc.) Various interpretations depending on countries’ requirements
	Subtype	Subcategory of an act depending on countries’ requirements (e.g. corrigendum)
	Domain	Can be used if acts are classified by themes, e.g. codes
	Natural identifier	Reference or number to distinguish an act of same nature signed or published on the same day
Subdivision	Level 1	Reference to a subdivision of an act, e.g. Article 15
	Level 2	Reference to a smaller subdivision than level 1, e.g. Article 15.2
	Level 3	Reference to a smaller subdivision than level 2
	Level n	Reference to a smaller subdivision
Point in time	Point in time	YYYYMMDD - Version of the act as valid at a given date
Version	Version	To distinguish between original act or consolidated version
Language	Language	Language codes (International Organization for Standardization (ISO 639).
Format	A file format, like «pdf» or «html»	Note that the Council conclusions inviting the introduction of the European Legislation does not list this component explicitly, but it is always part of the URIs to identify the eli: format level.

Els components són optatius, es poden seleccionar sobre la base de requisits nacionals i no han de respectar un ordre predefinit.

Per permetre l'intercanvi d'informació, la plantilla URI que es triï s'ha de descriure utilitzant el mecanisme de plantilla URI, com en l'exemple següent:

D'acord amb l'ontologia d'ELI, cada identificador s'ha de descompondre en almenys tres nivells:

• Un identificador per al recurs legal.
• Un o més identificadors per a l'expressió legal o expressions del recurs.
• Un o més identificadors per al format o formats de cadascuna de les expressions.

Els països són lliures de seleccionar i organitzar els components de la plantilla URI de la manera que s'adapti millor a les seves necessitats; no obstant això, han de tenir en compte una sèrie de recomanacions:

• Crear identificadors que s'aproximin tant com es pugui a la manera com els usuaris citen la legislació, i utilitzar els components de la plantilla que es fan servir habitualment per citar els recursos legals. Si les URI són comprensibles no només per a les màquines sinó també per a les persones, que poden preveure què hi trobaran quan les cliquin, es facilita l'accés.
• Assegurar-se que cada URI identifica un únic recurs legal. Per això, es recomana no afegir-hi elements que no contribueixin a la identificació unívoca dels recursos legals i valorar les opcions quan hi ha legislació que no està numerada o quan s'atribueix el mateix número a més d'un recurs legal.
• Dissenyar URI estables, la qual cosa exigeix que no s'incorporin a la plantilla elements que puguin canviar amb el pas del temps. Un cop establerta una URI, no s'ha d'esborrar i en lloc d'això s'ha d'implementar un mecanisme de reencaminament.

Tenint en compte aquestes recomanacions i les consideracions jurídiques i tècniques específiques del sistema normatiu espanyol, l'estructura de l'URI per a les normes estatals i autonòmiques ha de ser la següent:

Components de la URI

Camp (ELI)	Descripció	Format	Valors	Comentaris
Jurisdiction	Jurisdicció	Llista limitada de valors alfabètics i numèrics	Taula de vocabulari controlat	ISO 3166 alfa 2: ISO 3166-1 per a l'Estat. ISO 3166-2 per a les comunitats autònomes.
Type	Tipus	Llista limitada de valors alfabètics (d'1 a 4 lletres)	Taula de vocabulari controlat	Els tipus s'han d'identificar mitjançant sigles, de longitud variable
Year	Any	Valors numèrics. Format: AAAA	2001, 2002…	Data de signatura (yyyy/mm/dd)
Month	Mes	Valors numèrics. Format: MM	01, 02…
Day	Dia	Valors numèrics. Format: DD	01, 02…
Number (natural identifier)	Nombre	Valors numèrics, a vegades alfanumèrics		Amb caràcter general, el número es correspon amb el número oficial
Version	Versió	Llista limitada de valors alfabètics (3 lletres)	Taula de vocabulari controlat	Identifica si el recurs legal és l'inicial, el consolidat o el corregit
Version_date (point in time)	Indica la data d'actualització que correspon al text consolidat	Valors numèrics. Format: AAAAMMDD		Per a recursos consolidats.
Language	Idioma de la disposició	Llista limitada de valors alfabètics	Taula de vocabulari controlat	ISO 639-3 (codi de 3 lletres), amb una adaptació per al valencià i per als textos bilingües
Format	Format de publicació	Llista limitada de valors	html, pdf, epub, xml	Els valors dels formats s'han d'ajustar a les tipologies establides per IANA

7.1 Jurisdicció (eli:jurisdiction)

La major part dels estats que han implementat ELI fins al moment i la mateixa UE no han incorporat l'element jurisdicció a l'URI, atès que aquesta informació ja apareix recollida en el domini d'Internet.

Tanmateix, atès que tant el butlletí estatal com els autonòmics poden publicar tant normativa pròpia del nivell territorial que els correspon com pròpia d'altres nivells territorials, el domini no és suficient per identificar si la normativa considerada és estatal o autonòmica.

Com a conseqüència d'això, és necessari utilitzar en la plantilla URI l'element eli:jurisdiction, de manera que quedi reflectit l'àmbit territorial al qual correspon el recurs legal considerat. Per a això, s'ha d'utilitzar la norma ISO3166 alfa 2.

Codi	Nivell territorial
es	Estat
es-an	Comunitat Autònoma d'Andalusia
es-ar	Comunitat Autònoma d'Aragó
es-as	Comunitat Autònoma del Principat d'Astúries
es-cn	Comunitat Autònoma de Canàries
es-cb	Comunitat Autònoma de Cantàbria
es-cl	Comunitat de Castella i Lleó
es-cm	Comunitat Autònoma de Castella-la Manxa
es-ct	Comunitat Autònoma de Catalunya
es-ex	Comunitat Autònoma d'Extremadura
es-ga	Comunitat Autònoma de Galícia
es-ib	Comunitat Autònoma de les Illes Balears
es-ri	Comunitat Autònoma de La Rioja
es-md	Comunitat de Madrid
es-mc	Comunitat Autònoma de la Regió de Múrcia
es-nc	Comunitat Foral de Navarra
es-pv	Comunitat Autònoma del País Basc
es-vc	Comunitat Valenciana
es-ce	Ciutat Autònoma de Ceuta
es-ml	Ciutat Autònoma de Melilla

7.2 Tipus de recurs (eli:type_document)

En l'esquema ELI, l'element eli:type_document (rang) s'ha de recollir en una taula de vocabulari controlat, d'acord amb les peculiaritats pròpies dels sistemes nacionals.

La majoria dels països han optat per publicar la seva taula de tipus amb sigles de longitud variable, excepte França, que manté la denominació completa.

En el cas espanyol, s'utilitza una llista limitada de valors que comprèn tant els rangs de la normativa estatal com de l'autonòmica^[19], identificades mitjançant sigles de longitud variable (d'1 a 4 lletres).

Ateses les variants lingüístiques que hi ha per a un mateix rang, la identificació mitjançant sigles té l'avantatge que el recurs es denomina sempre de la mateixa manera.

Els valors per a la taula de vocabulari controlat eli:type_document són els següents:

Espanyol	Català	Eusquera	Gallec	Valencià	Sigles
Constitución	Constitució	Konstituzioa	Constitución	Constitució	c
Reforma (constitucional)	Reforma	Erreforma	Reforma	Reforma	ref
Acuerdos internacionales	Acord internacional	Nazioarteko akordio	Acordo internacional	Acord internacional	ai
Ley Orgánica	Llei orgànica	Lege Organikoa	Lei orgánica	Llei Orgànica	lo
Ley	Llei	Legea	Lei	Llei	l
Ley Foral		Foru Legea			lf
Real Decreto-ley	Reial decret llei	Errege Lege Dekretua	Real decreto Lei	Reial Decret llei	rdl
Real Decreto Legislativo	Reial decret legislatiu	Legegintzako Errege Dekretua	Real decreto Lexislativo	Reial Decret Legislatiu	rdlg
Decreto-ley	Decret llei	Lege Dekretua	Decreto Lei	Decret llei	dl
Decreto-ley Foral		Foru Lege Dekretua			dlf
Decreto-Legislativo	Decret Legislatiu	Legegintzako Dekretua	Decreto Legislativo	Decret Legislatiu	dlg
Decreto Foral Legislativo		Legengintzako Foru Dekretua			dflg
Reglamento	Reglament	Erregelamendua	Regulamento	Reglament	reg
Real Decreto	Reial decret	Errege Dekretua	Real Decreto	Reial Decret	rd
Decreto	Decret	Dekretua	Decreto	Decret	d
Decreto Foral		Foru Dekretua			df
Orden	Ordre	Agindua	Orde	Orde	o
Orden Foral		Foru Agindua			of
Acuerdo	Acord	Akordioa	Acordo	Acord	a
Resolución	Resolució	Ebazpena	Resolución	Resolució	res
Instrucción	Instrucció	Instrukzioa	Instrucción	Instrucció	ins
Circular	Circular	Zirkularra	Circular	Circular	cir
Otros	Altres	Beste batzuk	Outros	Atres	alia

En la mesura en què els rangs utilitzats en les bases de dades de l'Estat i de les CA són equivalents, no s'haurien de plantejar discordances sobre el tipus que s'ha d'atribuir a un recurs publicat en dos diaris oficials o difós en diferents bases de dades. No obstant això, es podria donar el cas que una norma fos de difícil encaix en alguna de les tipologies. Per a aquests supòsits es recomana contrastar el rang atribuït per l'administració responsable de la primera publicació, abans de generar l'URI corresponent a la segona publicació.

En tot cas, es disposa d'un tipus residual, denominat «alia» i destinat a recollir les normes que no corresponen exactament amb cap dels tipus específics.

Respecte a les correccions d'errors i/o errades, es consideren un subtype^[23]: l'URI de les correccions d'errors s'ha de formar amb l'estructura estàndard de l'ELI afegint a continuació del eli:number l'element corrigendum i la data de publicació (eli:dati_publication) de la correcció d'errors al diari oficial amb format AAAAMMDD.

• /eli/{jurisdiction}/{type}/{year}/{month}/{day}/{number}/{corrigendum}/{pubdate}/{dof}^[24]/{language}/{format}

Per exemple:

• Reial decret 20/2017, de 20 de gener, sobre els vehicles al final de la seva vida útil.

  eli/es/rd/2017/01/20/20/

• Correcció d'errors del Reial decret 20/2017, de 20 de gener, sobre els vehicles al final de la seva vida útil.

  eli/es/rd/2017/01/20/20/corrigendum/20170327/dof/

7.3 Data del recurs^[25] (eli:date_document)

La data considerada per construir l'identificador és sempre la data de signatura, no la data de publicació.

Els components s'utilitzen de manera independent {year} {month} {day}, la qual cosa permet recuperar, mitjançant el truncament de l'URI, totes les normes corresponents a un mateix any, mes o dia.

• Year (any de signatura): format AAAA
• Month (mes de signatura): format MM
• Day (dia de signatura): format DD

7.4 Número identificador natural (eli:number)

Aquest element informa del número oficial^[26] que identifica cada disposició dins del seu rang o dins de la seva tipologia normativa. La inclusió d'aquest element en la plantilla es deu a dues raons:

• ELI pretén ser una forma d'identificació del recurs tan pròxima com sigui possible a la manera en què els usuaris esmenten les normes.
• A vegades, els elements «type» i «date» no són suficients per identificar els recursos legals de manera unívoca atès que en un mateix dia es poden dictar diverses normes d'un mateix tipus.

Tanmateix, a Espanya no totes les normes disposen d'un número oficial:

• Les normes amb rang de llei i de decret s'identifiquen totes amb un número seqüencial, seguit de l'any d'emissió de la norma (per exemple Llei 7/2015, Decret 126/2014, Reial decret llei 13/2017). El número s'atribueix en sèries independents per a cadascun dels tipus normatius esmentats. El còmput es reinicia cada any natural. En el cas de les normes estatals, la numeració es comença a aplicar l'any 1959.
• Les ordres no disposen de pautes uniformes de numeració: l'Estat i la majoria de les CA han començat a numerar les ordres en diferents moments, després de l'any 2000; el sistema d'atribució de número és molt similar però no idèntic en tots els casos. La qüestió clau és si el número té un caràcter únic o no, ja que totes les ordres, independentment del ministeri o de la conselleria que les emeti, es corresponen amb un únic tipus normatiu en la plantilla d'ELI.
• Les resolucions no les numeren ni l'Estat ni la majoria de les CA, encara que unes poques comunitats sí que ho fan.
• Respecte a la resta de rangs, la pràctica és molt variable.

La determinació del número en la plantilla planteja dificultats en relació amb les normes que no tenen un número oficial així com amb les normes numerades amb un rang inferior al decret, que les diferents administracions numeren d'una manera no homogènia.

a) Tractament de l'element any

En el número oficial de totes les normes espanyoles sempre apareix recollit l'any d'adopció (Llei 5/2010, Decret 320/2016, Ordre PRE/7/2017, etc.). Atès que aquest any ja forma part de la plantilla a través de l'element eli:date_document, s'ha decidit no incorporar-lo com a part de l'element eli:number de la plantilla URI.

b) Tractament de les normes amb un número oficial únic

En el cas de les normes de més rang, s'ha d'utilitzar el número seqüencial com a natural_identifier, la qual cosa permet generar una URI única per a cada recurs legal

ANDALUSIA:

• LLEI 9/2016, de 27 de desembre, de Serveis Socials d'Andalusia.

  eli/es-an/l/2016/12/27/9/

ESTAT:

• REIAL DECRET LLEI 2/2017, de 27 de gener, pel qual s'adopten mesures urgents per pal·liar els danys causats pels últims temporals.

  eli/es/rdl/2017/01/27/2/

Cal ressaltar que en certs casos de normes de rang menor, el número oficial es compon d'un codi alfanumèric, anteposant al número tres lletres identificatives del departament o conselleria responsable. En aquests casos es considera com number el codi alfanumèric complet. No obstant això, per a simplificar la URI s'eliminarà la barra inclinada que separa l'element alfabètic i numèric i s'empraran únicament lletres minúscules.

CASTELLA I LLEÓ:

• ORDRE EYH/671/2016, de 25 de juliol, per la qual es dicten les normes per a l'elaboració dels pressupostos generals de la Comunitat de Castella i Lleó per a l'any 2017.

  eli/es-cl/o/2016/07/25/eyh671/

CATALUNYA:

• ACORD GOV/16/2017, de 21 de febrer, pel qual s'aprova la modificació dels estatuts de l'Autoritat del Transport Metropolità, Consorci per a la coordinació del sistema metropolità de transport públic de l'àrea de Barcelona, i el seu text refós.

  eli/es-ct/ac/2017/02/21/gov16/

c) Tractament de les normes amb números oficials duplicats

A vegades, segons el sistema de numeració que utilitzi cada administració, pot succeir que normes del mateix rang dictades en la mateixa data presentin números idèntics, la qual cosa pot suposar que recursos legals diferents tinguin la mateixa URI^[27].

Quan es generi l'URI per a un recurs legal que sigui del mateix tipus i que tingui la mateixa data i el mateix número que un altre recurs legal que ja disposi d'una URI, s'ha d'afegir al número oficial un sufix, que ha de comencar amb la lletra «b» i ha de seguir amb les restants si és necessari: «c», «d», «e», etc. A aquest efecte no s'han de fer servir ni la lletra «a» ni la lletra «ñ».

Aquest sufix s'ha de recollir entre parèntesis, per posar de manifest que té caràcter fictici.

NAVARRA:

• Ordre foral 8/2015, de 4 de febrer, del conseller d'Educació, per la qual s'aproven les bases que regulen el procediment d'admissió de l'alumnat en centres públics i privats concertats, per cursar ensenyaments de segon cicle d'educació infantil i educació primària a la Comunitat Foral de Navarra.

  eli/es-nc/of/2015/02/04/8/

• Ordre foral 8/2015, de 4 de febrer, de la consellera de Salut, per la qual es crea el Servei de Medicina Interna del Complex Hospitalari de Navarra^[28].

  eli/es-nc/of/2015/02/04/8(b)/

d) Tractament de les normes sense número oficial

En el cas de les normes sense número oficial, ja sigui perquè es tracta d'un tipus normatiu que no té un número oficial associat o perquè es tracta de normativa antiga, s'ha d'adjudicar un número fictici^[29]. Aquest número s'ha de recollir entre parèntesis, per diferenciar-lo dels números oficials.

• Quan hi hagi diverses normes del mateix tipus i amb la mateixa data (i per tant amb URI potencialment idèntiques), el número fictici (1), (2), (3), etc., s'ha d'atribuir seqüencialment.
• Quan només hi ha un únic recurs legal d'un mateix tipus i amb una mateixa data, s'ha d'atribuir sempre el seqüencial (1), encara que no hi hagi risc de confusió amb un altre recurs legal, atès que el eli:number és un component fix de la plantilla.

ASTÚRIES:

• Resolució de 30 de març de 2016, de la Conselleria de Presidència i Participació Ciutadana, per la qual s'aproven les bases reguladores de la concessió d'ajudes a emigrants retornats.
• eli/es-as/res/2016/03/30/(1)/

ESTAT:

• Resolució de 24 de febrer de 2017, de Ports de l'Estat, per la qual es publica la de 14 de novembre de 2016, sobre delegació de competències.

  eli/es/res/2017/02/24/(1)/

• Resolució de 24 de febrer de 2017, de Ports de l'Estat, per la qual es publica la de 14 de novembre de 2016, sobre delegació de competències.

  eli/es/res/2017/02/24/(2)/

• Resolució de 24 de febrer de 2017, de Ports de l'Estat, per la qual es publica l'Acord del Comitè de Distribució del Fons de Compensació Interportuari, sobre delegació de competències.

  eli/es/res/2017/02/24/(3)/

• Resolució de 24 de febrer de 2017, de la Secretaria General de Pesca, per la qual es publica l'actualització del cens de les flotes d'altura, gran altura i vaixells palangrers de més i de menys de 100 tones de registre brut, que operen dins dels límits geogràfics de la Comissió de Pesca de l'Atlàntic Nord-est.

  eli/es/res/2017/02/24/(4)/

7.5 Versió (eli:version)

Aquest element identifica si el recurs correspon al text inicial de la norma, tal com es va publicar al diari oficial, o si es tracta del recurs legal consolidat.

L'element eli:version ha de portar associada una taula de vocabulari controlat, que en el cas d'Espanya comprèn els valors següents:

• dof (recurs legal inicial)
• con (recurs legal consolidat)

Així mateix, per a les administracions que tinguin una versió corregida, es disposa del valor «cer». Cal tenir en compte que aquest valor s'ha d'utilitzar exclusivament quan el sistema ofereixi el text de la norma amb les correccions incorporades (per la qual cosa no es pot qualificar com a recurs legal inicial) i, a més, l'ofereixi de manera independent i separada de les versions consolidades (motiu pel qual no es pot qualificar com a recurs legal consolidat).

7.6 Data de la versió (eli:version_date)

Aquest component de la plantilla indica el moment d'actualització dels recursos consolidats^[30], en funció del criteri que cada Administració apliqui per generar les versions consolidades (text vigent, últim text publicat, etc).

S'ha d'utilitzar el format AAAAMMDD, que recomana la UE per diferenciar-lo del de la data de signatura.

L'element eli: versió_date només ha de formar part de l'URI quan s'ofereixen les versions consolidades intermèdies^[31]. No obstant això, encara que no s'ofereixin aquestes versions, pot ser útil incorporar aquesta informació com a metadada del sistema.

Per defecte, si la petició d'un recurs legal consolidat no indica una data de versió, el sistema ha de mostrar l'última versió disponible, ja que, en general, és la més útil per a l'usuari.

7.7 Idioma (eli:language)

Aquest component de la plantilla identifica els diferents idiomes en què es publica el recurs legal considerat.

Per construir aquest element, s'han d'utilitzar els codis de tres lletres de l'ISO 639-3, amb una adaptació per al valencià^[32] i per als textos bilingües, atès que algunes administracions publiquen dues versions lingüístiques en un mateix document.

Idioma	639-3
espanyol	spa
català	cat
eusquera	eus
gallec	glg
occità	oci
valencià	vci
Textos multilingües	mul
Textos bilingües
català+espanyol	cat-spa
eusquera+espanyol	eus-spa
gallec+espanyol	glg-spa
occità+espanyol	oci-spa
occità+català	oci-cat
valencià+espanyol	vci-spa

S'ha de tenir en compte que aquesta taula d'autoritats es refereix únicament a les llengües amb un valor oficial a Espanya. Per al cas que una administració ofereixi els recursos legals en altres llengües estrangeres (anglès, francès...) s'han d'aplicar els valors corresponents de l'ISO 639-3.

7.8 Format de publicació (eli:format)

Els valors de les URI que aconsella la UE són els que estableix IANA. Es pot consultar la llista completa a: http://www.iana.org/assignments/media-types.

ELI admet diferents punts de vista respecte al que es pot considerar com a recurs legal. Així, a més d'aplicar-lo a les normes, l'ontologia de l'ELI preveu la possibilitat d'aplicar l'identificador al mateix diari oficial, de conformitat amb el que cada país consideri oportú.

Per això, juntament amb el model de plantilla URI previst per a les normes, s'ha considerat convenient incloure en aquesta especificació tècnica un model de plantilla URI específic per als números del diari oficial i els sumaris o índexs.

A aquest efecte, s'han d'utilitzar dos valors de la taula de vocabulari controlat «type»:

• dia: per a identificar un exemplar del diari oficial^[34]
• sum: per a identificar el sumari

Components de l'URI

Camp (ELI)	Descripció	Format	Valors	Comentaris
Jurisdiction	Jurisdicció	Llista limitada de valors alfabètics	Taula de vocabulari controlat	ISO 3166 alfa 2: ISO 3166-1 per a l'Estat ISO 3166-2 per a les CA
Type	Indica el tipus de recurs legal	Llista limitada de valors alfabètics (d'1 a 4 lletres)	Taula de vocabulari controlat	La taula de vocabulari controlat conté dos valors específics: «dia» per als números del diari oficial «sum» per al sumari del número corresponent
Year	Any de publicació del diari	Valors numèrics. Format: AAAA	2001, 2002…	Data de publicació del diari (yyyy/mm/dd).
Month	Mes de publicació del diari	Valors numèrics. Format: MM	01, 02…
Day	Dia de publicació del diari	Valors numèrics. Format: DD	01, 02…
Number	Número	Valors numèrics, a vegades alfanumèrics.		Número del diari oficial. En cas que hi hagi suplements o annexos, se n'ha d'afegir la identificació, separada del número amb un guió.
Language	Idioma	Llista limitada de valors alfabètics	Taula de vocabulari controlat	Es proposa l'ús de la norma ISO 639-3 (codi de 3 lletres), amb una adaptació per al valencià i els textos bilingües.
Format	Format de publicació	Llista limitada de valors	html, pdf, epub, xml	Els valors dels formats s'han d'ajustar a les tipologies que estableix IANA.

CATALUNYA

• DOGC número 3791, de 31 de desembre de 2002.

  eli/es-ct/dia/2002/12/31/3791/cat/pdf

• Annex A del DOGC número 3791, de 31 de desembre de 2002.

  eli/es-ct/dia/2002/12/31/3791-A/cat/pdf

• Sumari del DOGC número 3791, de 31 de desembre de 2002.

  eli/es-ct/sum/2002/12/31/3791/cat/pdf

• Sumari de l'annex A del DOGC número 3791, de 31 de desembre de 2002.

  eli/es-ct/sum/2002/12/31/3791-A/cat/pdf

No obstant això, l'aplicació d'aquesta plantilla i de les metadades ELI corresponents queda a decisió de cada Administració, atès que no és estrictament imprescindible en termes d'interoperabilitat

9. GESTIÓ DE LES URI de l'ELI

Els servidors web s'han de configurar perquè resolguin les URI de l'ELI i gestionin els continguts de manera que la informació es mostri segons la representació més adequada per a l'usuari. A la pràctica, quan se cerca mitjançant l'URI d'un recurs legal, sempre es produeix un reencaminament cap a l'URI d'una expressió d'aquest recurs legal que sigui apropiada, després d'analitzar les característiques i les preferències de l'usuari.

Davant d'una petició HTTP feta per una persona o per un programa, el servidor web pot respondre de dues maneres:

• Una pàgina amb la descripció del recurs legal (una fitxa que inclogui un enllaç al document)
• El mateix recurs legal (un document amb el contingut del recurs legal)

Si ja es disposa d'un sistema per oferir els recursos legals, no és necessari construir-ne un nou. El servidor web pot emprar tècniques de reencaminament (HTTP 303) que responguin amb l'URI del sistema en producció davant d'una petició ELI.

Les URI han de ser persistents en el temps. Una URI oferta incorrectament no ha de desaparèixer i generar un enllaç trencat, sinó que en lloc seu el servidor pot reencaminar cap a l'URI correcta o indicar l'error (i si s'escau l'URI correcta).

La implantació de la plantilla URI a Espanya exigeix que es normalitzin les metadades que utilitzen les diferents administracions per descriure la legislació, almenys les que contenen la informació dels components de l'URI.

Per això, el Pilar 1 ha d'abordar-se conjuntament amb el Pilar 2, a fi d'establir una relació de metadades mínimes comunes:

• Les metadades que contenen la informació per construir les URI de l'ELI.
• Les metadades que defineix com a obligatòries l'ontologia de l'ELI.
• Les metadades amb informació bàsica sobre la publicació del recurs legal: data de publicació i entitat que publica.
• Les metadades que defineixen les relacions entre les entitats que constitueixen el model conceptual que descriu l'apartat 5.

Aquesta definició inicial de metadades comunes s'ha d'anar ampliant segons s'avanci en la implementació de l'identificador, amb l'enfocament progressiu que caracteritza l'ELI, per abordar la definició de l'esquema de metadades i la incorporació de metadades addicionals que afavoreixin una interoperabilitat més gran, així com aquelles que defineixen les relacions d'afectació entre normes.

No obstant això, les administracions no han de substituir els seus actuals esquemes de metadades. Les metadades ELI es poden utilitzar en combinació amb esquemes de metadades personalitzats i es pot realitzar el mapatge dels elements utilitzats en l'esquema propi amb els de l'ontologia de l'ELI.

La relació de metadades mínimes comunes és la següent:

11. ADDENDA PER A L'APLICACIÓ DE L'ELI A LA NORMATIVA LOCAL

11.1 Condicionants jurídics i tècnics de la implementació

L'Especificació tècnica ha dissenyat un sistema d'implementació flexible, adaptat a la pluralitat i diversitat que caracteritza l'ordenament espanyol en els seus diferents nivells territorials.

No obstant això, pel que fa a la normativa local, és necessari tenir en compte alguns condicionants jurídics i tècnics específics, que determinen la necessitat de matisar les solucions adoptades per a la normativa estatal i autonòmica:

a) Situació tecnològica dels butlletins oficials de la província i dels seus sistemes d'informació

Les normes de les entitats locals han de ser objecte de publicació en el "Butlletí Oficial de la Província" (BOP) corresponent, que és la publicació que en determina l'entrada en vigor..

Hi ha 43 butlletins oficials de la província, ja que, en el cas de les comunitats autònomes uniprovincials, la publicació de la normativa local es fa en una secció dedicada específicament dels butlletins oficials autonòmics. ^[36].

Tots els butlletins oficials es publiquen en edició electrònica. Alguns d'aquests butlletins ofereixen, a més del format PDF, d'altres, com ara el format HTML o XML.

Fins ara, els BOP han estat orientats fonamentalment a oferir el servei de publicació oficial i autèntica, i faciliten l'accés als butlletins publicats mitjançant sistemes de calendari, que habitualment es completen amb cercadors senzills, basats en criteris de cerca per text o per data i en alguns casos per matèries. No obstant això, és habitual que els cercadors només recuperin informació a partir d'una data determinada relativament recent, que en la majoria dels casos està associada amb el moment de trànsit d'aquests diaris a l'edició electrònica.

La majoria dels butlletins no tenen metadades estructurades que descriguin els continguts publicats. Així, el que és usual és que en els seus sistemes d'informació no es diferenciïn les normes (la "legislació", que és l'objecte del projecte ELI) d'un altre tipus de continguts. A més, són molt pocs els BOP que etiqueten els documents amb la identificació de l'entitat local emissora.

D'altra banda, nombrosos butlletins oficials es publiquen exclusivament en la forma d'un document únic PDF, que no s'acompanya d'una pàgina PDF o HTML específica per a cada disposició o anunci publicat. Com a conseqüència, en els sistemes d'informació d'aquests BOP, les normes no tenen entitat singularitzada, la qual cosa és incompatible amb el model de l'ELI, que es basa en la individualització de cada recurs legal, que necessàriament s'ha d'identificar de manera única.

En aquest context tecnològic, la implementació de l'ELI per la major part dels BOP s'hauria d'abordar en el context d'un projecte més ambiciós de posada al dia documental i tecnològica dels seus sistemes de publicació i de bases de dades.

La situació tecnològica és diferent en el cas de les comunitats autònomes uniprovincials, els butlletins de les quals compten amb sistemes més evolucionats i que ja han aplicat o es troben en curs d'aplicar l'ELI a la normativa autonòmica.

Pel que fa a la prestació de serveis d'informació jurídica complementaris (com l'anàlisi jurídica de les normes publicades o l'elaboració de textos consolidats), es tracta d'activitats més pròpies de l'entitat local emissora de la norma que dels butlletins provincials o autonòmics uniprovincials, atès l'alt grau d'especialització jurídica que comporten.

En tot cas, la consecució d'una interoperabilitat més gran gràcies a l'ELI permetrà que des dels BOP es pugui enllaçar amb els textos consolidats que les entitats locals ofereixin a les seves pròpies web, i això facilitarà l'accés dels ciutadans al dret.

b) Heterogeneïtat dels sistemes d'informació jurídica de les entitats locals

Les entitats locals, almenys els municipis d'una mida més gran i totes les diputacions provincials, ofereixen informació normativa a les seves pàgines web. Així mateix, en algun cas concret, la Diputació Provincial ofereix informació sobre la regulació vigent en les diverses entitats del seu àmbit. És freqüent que la informació s'allotgi en els portals de transparència respectius.

En la pràctica, aquests serveis d'informació en línia de les entitats locals semblen la font d'informació jurídica principal per als ciutadans i per als operadors jurídics, amb preferència sobre els butlletins oficials territorials.

En tot cas, la mateixa heterogeneïtat de les entitats locals i la situació variable dels seus projectes tecnològics determinen que, quan existeixen, els seus sistemes d'informació legislativa siguin completament diferents:

• La majoria d'aquests sistemes ofereixen una simple relació de normes (habitualment, només ordenances i reglaments) que donen accés a la versió del text publicada inicialment.
• Alguns sistemes disposen de cercadors, estructurats d'acord amb diferents criteris, com poden ser la cerca textual, per tipus de norma o per matèria.
• A vegades, el text de la norma es complementa amb informació sobre la seva vigència, i modificacions posteriors.
• Els sistemes més avançats ofereixen el text consolidat de la normativa municipal.
• En uns quants casos, la informació jurídica s'ofereix en formats estructurats que estan orientats específicament a la reutilització.

Igual que passa amb els butlletins oficials de la província, els diferents graus de maduresa d'aquests sistemes d'informació locals condicionen les possibilitats d'aplicar-hi l'ELI. No obstant això, en la mesura que el volum de normes objecte dels sistemes d'informació local està delimitat, la implementació de l'identificador és molt més senzilla que en els BOP, que anualment publiquen un nombre molt elevat de normes.

Cal afegir-hi que algunes entitats locals tenen un butlletí informatiu propi, a l'empara del que preveu el Reglament d'organització i funcionament (ROF).^[37]. Pel que fa a les normes, objecte del projecte ELI, la inserció del seu text en aquests butlletins té un caràcter informatiu i no constitutiu, la qual cosa els assimilaria als serveis d'informació legal que les entitats locals ofereixen als ciutadans.

Finalment, cal assenyalar que, en general, amb prou feines hi ha relació entre els BOP i els sistemes d'informació d'àmbit local.

11.2 Objectiu i abast de l'addenda per a la normativa local

L'objectiu d'aquesta addenda és adaptar les directrius d'implementació a les peculiaritats pròpies de l'àmbit local, de manera que quedi garantida la interoperabilitat de la informació legal que les diverses administracions espanyoles ofereixen a Internet.

En aquest sentit, la situació tecnològica variable dels BOP i dels sistemes d'informació jurídica de les entitats locals impedeix formular un objectiu uniforme d'implementació de l'ELI per a la normativa local. Per això, a diferència del que es preveu per a la normativa estatal i autonòmica, l'addenda planteja un model d'implementació asimètrica, en el qual cada BOP i cada administració local puguin anar aplicant l'identificador al seu ritme propi i amb la intensitat que els seus recursos li permetin. És cert que els beneficis més grans de l'ELI s'obtenen quan se n'implementen els tres pilars, però també és possible obtenir-hi millores d'interoperabilitat significatives mitjançant un enfocament gradual.

Amb aquests objectius, aquesta addenda:

• Defineix la plantilla URI (identificador uniforme de recursos) per a la normativa local, així com els seus components (pilar 1) amb una estructura equivalent a la de la normativa estatal i autonòmica;
• Estableix un conjunt de metadades mínimes comunes, en paral·lel amb les previstes per a la normativa estatal i autonòmica (pilar 2).

Alguns butlletins provincials i entitats locals compten amb sistemes d'informació jurídics ben desenvolupats, per la qual cosa estan en condicions d'aplicar l'estàndard europeu amb una facilitat relativa i beneficiar-se de totes les possibilitats que ofereix en termes d'interoperabilitat, de transparència i de desenvolupament de nous serveis.

En canvi, per a altres administracions locals, la implementació de l'ELI no és possible en aquest moment, ja que, per fer-ho simultàniament, necessitarien fer evolucionar els seus sistemes d'informació. No obstant això, disposar d'una Especificació definida i estable també comporta avantatges importants per a aquestes entitats:

• permetrà planificar els desenvolupaments futurs de manera que quedin assegurats el compliment de l'estàndard europeu i la interoperabilitat amb els sistemes de les altres administracions espanyoles i europees;
• facilitarà l'evolució dels seus sistemes, pel fet d'oferir-los un format normalitzat "ready to use" per identificar, descriure i estructurar la informació jurídica;
• l'existència d'un marc comú possibilitarà que es beneficiïn de l'experiència adquirida per les altres entitats que ja han implementat l'identificador.

En definitiva, l'addenda de l'Especificació és un instrument a disposició de les administracions locals perquè puguin aplicar l'ELI, cada una al seu ritme.

Tanmateix, per aconseguir avançar en interoperabilitat, l'aplicació de l'ELI s'ha de dur a terme de manera coordinada amb la implementació duta a terme no solament per l'Estat i per les comunitats autònomes, sinó també amb la que duguin a terme les altres entitats locals. Aquesta coordinació no té per objectiu sincronitzar l'aplicació de l'ELI pels BOP i per les diferents entitats locals del seu àmbit, sinó evitar que es puguin produir incompatibilitats entre les propietats atribuïdes a un mateix recurs legal, la qual cosa al cap i a la fi impossibilitaria la interoperabilitat.

En efecte, a) l'heterogeneïtat de la normativa local, b) el fet que els sistemes d'informació des dels quals s'ofereix depenguin d'administracions diferents (el BOP i l'entitat local emissora de la norma) i c) l'asimetria del model d'implementació requereixen un esforç de coordinació addicional. Un dels principis al voltant dels quals s'articula l'ELI és que a cada recurs li correspon un identificador únic i que els valors de les metadades que defineixen les seves propietats jurídiques són els mateixos, sigui quin sigui el sistema d'informació des del qual s'ofereixin.

Per això, la coordinació demana que, quan una entitat local hagi d'aplicar l'ELI, analitzi prèviament si el BOP que en publica les normes també l'està aplicant i de quina manera. I, viceversa, si les entitats locals han començat a implementar l'ELI abans que el BOP, el butlletí hauria de fer un estudi de com estan desenvolupant l'aplicació les entitats locals del seu àmbit territorial.

A aquests efectes, la publicació d'informació completa i actualitzada sobre la manera com cada administració local aplica l'ELI (ja sigui un BOP, una diputació provincial o un ajuntament) constitueix un requisit imprescindible per poder garantir la coordinació en la implementació del projecte i, per tant, per poder garantir la interoperabilitat de la informació jurídica.

A més, les Conclusions del Consell de la UE de 6 de novembre de 2017 sobre l'ELI, estableixen que totes les administracions que apliquin l'identificador o que en tinguin prevista l'aplicació han de comptar amb una pàgina web en la qual s'informi del projecte.

Com s'ha assenyalat anteriorment, la web https://www.elidata.es/, a més d'informar la ciutadania sobre el projecte ELI, ofereix recursos tècnics per a l'aplicació de l'identificador i recull informació actualitzada sobre la implementació portada a terme per part de l'Estat i de les comunitats autònomes, mitjançant l'enllaç amb les pàgines web de l'ELI respectives.

Per assegurar la coordinació en l'àmbit local, és necessari que, igual que van fent l'Estat i les comunitats autònomes, les entitats locals que apliquin o prevegin aplicar l'ELI comuniquin a la web elidata.es l'adreça de les seves pàgines web de l'ELI respectives.

D'aquesta manera, la web comuna elidata.es facilitarà que els BOP i les entitats locals del seu àmbit puguin trobar la informació necessària perquè les seves implementacions respectives es desenvolupin de manera harmònica.^[38]. D'aquesta manera, la web comuna elidata.es facilitarà que els BOP i les entitats locals del seu àmbit puguin trobar la informació necessària perquè les seves implementacions respectives es desenvolupin de manera harmònica.

11.3 Àmbit d'aplicació de l'addenda per a la normativa local

a) Àmbit normatiu

L'ELI s'aplica als "recursos legals", és a dir, s'aplica a les normes i no als actes administratius.

Per això, en l'àmbit local, l'ELI s'aplicarà únicament als documents que reuneixin aquestes dues condicions:

• que tinguin una naturalesa reglamentària i, per consegüent,
• la seva entrada en vigor requereixi la publicació en el BOP corresponent (independentment del fet que sigui el BOP o l'entitat local la que ofereixi en línia el recurs que s'identifica amb l'ELI).

Les normes locals presenten una tipologia rica: a part de les ordenances i dels reglaments, com a categories més representatives esmentades expressament per la legislació de règim local, altres decisions de les entitats locals també presentarien una naturalesa normativa, com els plans urbanístics o els estatuts de les entitats instrumentals.

Si bé els beneficis de l'ELI són més grans com més ampli és el conjunt de normes a les quals s'aplica, conformement al caràcter gradual de l'identificador, no és necessari estendre'l a totes les normes locals, almenys en un primer moment. Cada entitat pot decidir a quines categories normatives aplica l'ELI: si només a les ordenances, o a les ordenances i als reglaments, o si l'estén també a altres categories normatives de les quals disposi eventualment.

Si bé els beneficis de l'ELI són més grans com més ampli és el conjunt de normes a les quals s'aplica, conformement al caràcter gradual de l'identificador, no és necessari estendre'l a totes les normes locals, almenys en un primer moment. Cada entitat pot decidir a quines categories normatives aplica l'ELI: si només a les ordenances, o a les ordenances i als reglaments, o si l'estén també a altres categories normatives de les quals disposi eventualment.

En tot cas, l'important és que cada administració informi de quins són els tipus concrets de normes a les quals aplica l'identificador a través de la seva pàgina web d'informació sobre el projecte ELI.

Així mateix, s'ha de tenir present que el procediment de tramitació de les normes locals, en particular quan es tracta d'ordenances i de reglaments, preveu la publicació d'un text aprovat provisionalment i, posteriorment, d'un altre text de caràcter definitiu. Als efectes de l'aplicació de l'ELI, únicament es prendran en consideració els textos definitius, que són els que tenen la naturalesa de recurs legal pròpiament dit.

a) Àmbit temporal

En relació amb l'àmbit temporal de les normes a les quals assignar l'ELI, cal aplicar-hi igualment un criteri de gradualitat.

L'objectiu òptim seria aplicar l'identificador amb un criteri temporal equivalent a l'utilitzat per a la normativa estatal i autonòmica^[39], i implementar-lo per a tota la legislació local publicada a partir del 29/12/1978. En l'altre extrem, l'objectiu mínim seria aplicar l'identificador als nous recursos que es vagin publicant a partir d'una data determinada.

Entre l'un i l'altre extrem hi podria haver tot tipus de solucions intermèdies. Així, pel que fa a l'aplicació retrospectiva, hi poden ser vàlides opcions menys ambicioses que la de la data d'entrada en vigor de la Constitució de 1978. Per exemple, en el cas concret dels BOP, s'hi podrien valorar possibilitats com ara la data d'inici de l'edició electrònica de caràcter oficial, que és el moment a partir del qual probablement és més fàcil sistematitzar la informació disponible.

És igualment factible que aquest enfocament temporal es combini amb els criteris relatius a l'àmbit normatiu: per exemple, una entitat local podria decidir aplicar l'ELI a totes les ordenances aprovades des del 1978 (o aplicar-lo només a les ordenances vigents en l'actualitat), i per a la resta de normes, atribuir l'ELI només a les que es publiquin en endavant.

Qualsevol d'aquestes opcions d'implementació seria vàlida. S'ha de destacar novament la importància que cada administració faci pública i mantingui actualitzada la informació sobre l'àmbit temporal que té en consideració a la seva respectiva pàgina web d'informació sobre el projecte ELI.

11.4 Model conceptual per a la normativa local^[40]

El model definit a l'apartat 5.2 es basa en l'existència de dos nivells de recursos legals: un primer nivell, que es correspon amb la norma considerada de manera abstracta (recurs legal abstracte), i un segon nivell derivat de l'anterior, que es correspon amb les diferents versions que pot tenir una norma, ja es tracti de la publicada inicialment o de les versions consolidades (actualitzades)^[41].

Tanmateix, en l'àmbit local, el panorama és més divers:

• els BOP només ofereixen la versió inicial de la norma tal com es va publicar en aquell moment, sense que sembli previsible que la seva cartera de serveis s'ampliï en el futur per oferir textos consolidats.
• els sistemes d'informació de les entitats locals presenten diverses solucions: la majoria només ofereixen la versió inicial de la norma; alguns sistemes en tenen disponible únicament el text consolidat, i els més complets en tenen el text inicial i el text consolidat.

Les entitats locals que, a més de la versió inicial, ofereixin versions consolidades o tinguin previst oferir-ne han d'implementar necessàriament el model de l'apartat 5.2, configurant un recurs legal abstracte al voltant del qual s'agrupin les versions inicial i consolidada de la norma i utilitzant les propietats de l'ELI "eli:is_member_of" i "eli:has_member"^[42] i "eli:has_member"^[43].

En conseqüència, si el sistema d'informació legal disposa de versions inicial i consolidada, s'han de configurar per a cada norma, com a mínim, tres recursos legals (eli:LegalResource):

• Un recurs legal abstracte
• Un recurs legal inicial, és a dir, considerat amb el contingut concret publicat inicialment
• Un recurs legal consolidat. En cas que l'entitat oferís, a més de l'últim text consolidat, les redaccions intermèdies que ha tingut la norma, serà necessari configurar cadascuna d'aquestes versions com un recurs legal consolidat diferent.

Al seu torn, els recursos legals inicials i consolidats es relacionen amb les propietats eli:consolidates (per relacionar un recurs legal consolidat amb el recurs inicial que consolida) i eli:consolidated_by (per relacionar un recurs legal inicial amb el recurs legal consolidat que correspon a les seves actualitzacions successives).

(Contingut no disponible en català)

Les entitats locals que ofereixen una versió única de la norma (sigui aquesta la inicial o la consolidada) podran configurar un sol recurs legal:

(Contingut no disponible en català)

En tot cas, independentment del fet que el model de l'entitat compti amb el recurs legal abstracte o no, el recurs legal inicial i/o consolidat ha de comptar almenys amb una expressió legal (si es publica en una sola llengua) o les que corresponguin en cas que es publiqui en diverses llengües.^[44].

El recurs es relaciona amb les seves expressions mitjançant les propietats de l'ontologia eli:realizes i la seva inversa eli:is_realized_by.

Cada expressió s'ha de manifestar en un o diversos formats (PDF, HTML, XML…). L'expressió i els diferents formats en què s'ofereix el recurs es relacionen mitjançant les propietats eli:embodies i eli:is_embodied_by.

L'Especificació dedica una atenció especial als supòsits de doble publicació en els butlletins oficials estatal i autonòmic^[45]. Aquest model de doble publicació també podria ser aplicat quan existeixi un butlletí d'informació municipal, amb l'objectiu de relacionar la publicació esmentada amb la feta en el butlletí oficial de la província. No obstant això, si es fes així, seria necessari ser especialment curós respecte a la metadada eli:date_publication, ja que, com es veurà a l'apartat següent, en el cas de les normes locals, aquest element forma part de l'URI i sempre s'ha de correspondre amb la data de publicació en el butlletí provincial, amb la finalitat d'evitar la generació d'URI diferents per a un mateix recurs.

Per això, la data de publicació en el butlletí municipal s'ha de tractar com una metadada pròpia del sistema d'informació local i mai com una metadada eli:date_publication.

11.5 Plantilla URI per a les normes locals^[46]

L'estructura i els components de l'URI de les normes locals són els mateixos que per a les normes estatals i autonòmiques.

No obstant això, s'hi han de tenir presents dues particularitats:

• La data de la norma que es pren en consideració per als elements {year}, {month} i {day} no és la data de signatura de la disposició, sinó la data de publicació^[47].
• Els elements {jurisdiction} i {type} es construeixen sobre la base de les taules específiques per a la normativa local.

Components de l'URI

ELI name	Descripció	Format	Valors	Comentaris
Jurisdiction	Jurisdicció	Llista limitada de valors alfabètics i numèrics	Taula de vocabulari controlat	ISO 3166 alfa 2 + número d'inscripció en el Registre d'entitats locals (EL)
Type	Tipus de norma	Llista limitada de valors alfabètics (d'1 a 4 lletres)	Taula de vocabulari controlat	Els tipus s'hi identificaran mitjançant sigles, de longitud variable
Year	Any de publicació	Valors numèrics. Format AAAA	2001, 2002…	Data de publicació en el BOP (yyyy/mm/dd)
Month	Mes de publicació	Valors numèrics. Format MM	01, 02…
Day	Dia de publicació	Valors numèrics. Format DD	01, 02…
Number (natural identifier)	Número	Valors numèrics, a vegades, alfanumèrics		S'hi utilitzarà un número identificador fictici, llevat que les entitats numerin oficialment les seves normes i aquesta numeració aparegui recollida en el BOP
Version	Versió	Llista limitada de valors alfabètics (3 lletres)	Taula de vocabulari controlat	Identifica si el recurs legal és l'inicial, el consolidat o el corregit.
Version_date (point in time)	Indica la data d'actualització que correspon al text consolidat	Valors numèrics. Format: AAAAMMDD		Per a recursos consolidats
Language	Idioma de la disposició	Llista limitada de valors alfabètics	Taula de vocabulari controlat	ISO 639-3 (codi de 3 lletres), amb una adaptació per al valencià i per als textos bilingües
Format	Format de publicació	Llista limitada de valors	html, pdf, epub, xml…	Els valors dels formats s'han d'ajustar a les tipologies que estableix l'Autoritat d'Assignació de Dominis d'Internet (IANA)

a) Jurisdicció (eli:jurisdiction)

Aquest element identifica l'àmbit territorial al qual correspon el recurs legal considerat. En el cas de la legislació estatal i autonòmica, s'hi utilitza la norma ISO 3166 alfa 2.

Pel que fa a les entitats locals, l'ISO 3166 alfa 2 només conté una classificació per a les províncies, per la qual cosa no és útil per definir la jurisdicció de totes les entitats locals d'acord amb pautes homogènies.

Per això, el sistema elegit per a tots els tipus d'entitats locals, incloent-hi les províncies, combina l'ISO 3166 alfa 2 com a indicatiu de la comunitat autònoma corresponent i el número complet d'inscripció en el Registre d'entitats locals.

El número d'inscripció en el Registre esmentat té un caràcter únic i persistent en el temps i està accessible lliurement a la seu electrònica del ministeri competent en matèria d'administracions públiques^[48].

El número d'inscripció presenta l'estructura "01XXYYYY", en la qual:

• 01 => Tipus d'entitat
• XX => Coding INE provincial
• YYYY => Codi numèric

Per exemple,

• Diputació Provincial de Cadis: es-an-02110000
• Ajuntament d'Aranda de Duero: es-cl-01090183

Les taules de vocabulari controlat, combinant l'ISO 3166 alfa 2 (comunitat autònoma) i el número d'inscripció en el Registre d'entitats locals, estan disponibles i actualitzades a la web comuna https://www.elidata.es/mdr/authority/jurisdiction/2/.

b) Tipus de recurs (eli:type_document)

A l'esquema ELI, l'element eli:type_document s'ha de recollir en una taula de vocabulari controlat.

Igual que per a la normativa estatal i autonòmica, s'hi utilitzarà una llista limitada de valors identificats mitjançant sigles d'una longitud variable (d'1 a 4 lletres).

S'ha optat per una taula simplificada, centrada en les categories normatives més rellevants, i s'ha deixat la categoria residual "Altres" (alia) per a les decisions que només eventualment poden tenir una naturalesa normativa, com els bans, o que no es corresponen exactament amb cap dels tipus recollits a la taula de vocabulari controlat.

En tot cas, la taula no s'ha d'interpretar en el sentit que totes les categories hagin de ser utilitzades necessàriament en la implementació, i queda a criteri de cada entitat local decidir a quin tipus de normes aplica l'identificador, de conformitat amb el que s'ha exposat a l'apartat 11.3.

eli:type

A les derogacions, modificacions i suspensions d'aquests tipus normatius se'ls ha d'assignar l'eli:type corresponent al document objecte d'aprovació, de derogació, de modificació o de suspensió: per exemple, els acords del Ple que aprovin, deroguin, modifiquin o suspenguin un d'aquests tipus portaran el type corresponent al document aprovat, derogat, modificat o suspés
Espanyol	Català	Basc	Gallec	Valencià	Observacione	Valor
Ordenanza	Ordenança	Ordenantza	Ordenanza	Ordenança	Tingueu en compte que aquest tipus també inclou les ordenances fiscals.	odnz
Reglamento	Reglament	Erregelamendua	Reguamento	Reglament	Tingueu en compte que aquest tipus també inclou els reglaments orgànics.	reg
Instrumento urbanístico	Instrument urbanístic	Hirigintza-plangintzako tresna	Instrumento urbanístico	Instrument urbanístic	Tingueu en compte que aquest tipus inclou qualsevol norma de planejament territorial o urbanístic, independentment de la seva denominació concreta. Les ordenances en matèria urbanística portaran el tipus "ordenança".	iurb
Presupuestos	Pressuposts / pressupostos	Aurrekontuak	Orzamentos	Pressupostos		pre
Estatutos	Estatuts	Estatutuak	Estatutos	Estatuts		est
Otros	Altres	Beste batzuk	Outros	Altres	Només es pot atribuir a les disposicions de naturalesa reglamentària que no tinguin encaix en les categories anteriors, així com a les seves modificacions, derogacions i suspensions.	alia

Les entitats locals han d'utilitzar exclusivament la taula de vocabulari controlat dels tipus de document pròpia de la normativa local. En cap cas no poden usar els "type" propis de la normativa estatal i autonòmica^[49]. Només existeixen dues categories comunes en totes dues taules de vocabulari controlat, "reglament" i "altres", que són les úniques que poden aparèixer sota jurisdicció estatal, autonòmica i local.

S'ha de destacar que aquests són els tipus normatius als efectes de l'ELI, però que cada entitat pot mantenir en el seu propi sistema o base de dades una tipologia pròpia més rica i completa, i fer el mapatge corresponent amb la taula eli:type.

A fi de garantir la interoperabilitat, l'assignació del type_document s'ha de portar a terme atenent la naturalesa jurídica de la norma i no les fórmules variables mitjançant les quals la pot haver publicat el BOP. En aquest sentit, un mateix tipus normatiu, per exemple, una ordenança, pot aparèixer publicat de maneres molt diverses, entre d'altres:

• Ordenança
• Aprovació de l'ordenança
• Acord del Ple pel qual s'aprova l'ordenança/ pel qual s'eleva a definitiva l'ordenança
• Edicte (d'aprovació) de l'ordenança
• Anunci (d'aprovació) de l'ordenança

Tots aquests supòsits encaixen en un mateix eli:type_document: el d'"ordenança", sense perjudici que cada BOP pugui continuar mantenint la publicació en els mateixos termes que els actuals.

No obstant això, es podria donar la circumstància que una norma fos d'encaix difícil en alguna de les tipologies previstes. Per a aquests supòsits, a l'efecte d'evitar la generació d'URI incompatibles, es recomana contrastar el rang atribuït per l'administració que hagi implementat l'ELI en primer lloc (ja sigui el BOP o l'entitat local) abans de generar l'URI corresponent.

Alguns exemples d'assignació de types:

Recurs legal	eli: type_documet	Valor
Aprovació definitiva de la derogació de l'annex de l'Ordenança municipal reguladora de la taxa per aprofitament del domini públic	Ordenança	odnz
Aprovació definitiva del Reglament orgànic i de funcionament de l'Ajuntament	Reglament	reg
Text refós de les normes urbanístiques del Pla d'ordenació urbana	Instrument urbanístic	iurb
Aprovació definitiva del Projecte d'urbanització de la parcel·la 159 del polígon 1 de la localitat de…	Instrument urbanístic	iurb
Aprovació definitiva de la modificació puntual d'ordenació detallada del Pla especial de protecció del centre històric	Instrument urbanístic	iurb
Aprovació definitiva dels pressupostos corresponent a 2020	Pressupostos	pre
Modificació dels Estatuts de les escoles infantils	Estatuts	est
Edicte d'aprovació de les bases reguladores i de la convocatòria d'ajuts amb destinació a minimitzar l'impacte econòmic sobre pimes derivat del…	Altres	alia
Norma de la Diputació provincial d'assistència econòmica	Altres	alia
Resolució d'Alcaldia regulant els horaris de càrrega i descàrrega	Altres	alia
Plec de clàusules administratives per a la selecció de persones demandants d'un habitatge en règim de lloguer social…	Altres	alia
Acord de la Comissió de Govern de l'Ajuntament de… sobre normativa d'ús dels punts verds	Altres	alia
Decret relatiu a l'aprovació d'actuacions administratives automatitzades i de creació de segell electrònic d'òrgan	Altres	alia

Respecte a les correccions d'errors i/o errates, es consideraran un subtype, en termes equivalents al que es preveu per a les normes estatals i autonòmiques.

L'URI de les correccions d'errors es forma amb l'estructura de l'URI del recurs legal abstracte corresponent a la norma corregida afegint a continuació de l'element eli:number l'element corrigendum i la data de publicació (eli:date_publication) de la correcció d'errors en el BOP, amb format AAAAMMDD, per diferenciar-la de la data de publicació de la norma objecte de correcció.

/eli/{jurisdiction}/{type}/{year}/{month}/{day}/{number}/{corrigendum}/{date_publication}/{dof}/language/format

Per exemple:

Rectificació d'error en un anunci publicat en el BOP de 27 de desembre de 2019 sobre la modificació de l'Ordenança reguladora de la taxa per subministrament d'aigua, clavegueram i depuració de l'Ajuntament de Manzanares (BOP de 4 de juny de 2020)

eli/es-cm- 01130533/odnz/2019/12/27/(1)/corrigendum/20200604/dof/

Les correccions d'errors i errades només es poden produir respecte a la versió inicial dels recursos legals. Els recursos consolidats no poden portar el subtype de correcció d'errors.

c) Data del recurs (eli:date_publication)

Una de les particularitats de la plantilla URI de l'ELI per a les normes locals és que la data que es prendrà en consideració per a la construcció de l'URI és la data de publicació oficial en el BOP^[50] del text (del text definitiu) i no la data d'adopció o signatura^[51].

El motiu d'aquesta diferència és que la data d'adopció està subjecta a interpretació jurídica, a causa que el text definitiu de certs tipus de normes locals és objecte d'aprovació de manera tàcita. Si s'utilitzés la data d'adopció, es podria donar lloc a l'atribució d'URI incompatibles per a un mateix recurs legal amb una facilitat relativa.

Els components s'utilitzen de manera independent {year} {month} {day}, la qual cosa permetrà, mitjançant un truncament de l'URI, recuperar totes les normes del mateix "type" publicades en un mateix any, mes o dia.

• Year (any de publicació) format AAAA
• Month (mes de publicació) format MM
• Day (dia de publicació) format DD

d) Número identificador natural (eli:number)

Aquest element informa del número oficial que identifica cada disposició dins del seu tipus normatiu.

La inclusió d'aquest element a la plantilla és imprescindible, ja que, a vegades, els elements "type" i "date_publication" no són suficients per identificar els recursos legals de manera unívoca, atès que en un mateix dia es poden publicar diverses normes d'un mateix tipus adoptades per la mateixa entitat.

Gairebé la totalitat de les normes locals no compten amb un número oficial, entenent per tal el que es recull en el títol de la publicació feta en el BOP, amb finalitats identificatives i que respon a criteris d'atribució formalitzats, normalitzats i consistents.

En aquest sentit, les numeracions que alguns BOP atribueixen a les disposicions en el moment de la publicació amb finalitats purament organitzatives del diari i de control intern (com el número d'ordre de publicació, els marginals, el codi de verificació electrònica [CVE] i similars) no tenen la consideració de número oficial.

El panorama de la numeració oficial de les normes locals es complica per tal com, a vegades, es dona la circumstància que els sistemes d'informació de les entitats locals presenten numeracions (per exemple, de les ordenances fiscals) que no apareixen recollides en el títol publicat en els BOP.

La falta d'uniformitat en la numeració de la mateixa norma pot generar un gran volum d'inconsistències en els URI, per la qual cosa, com s'ha assenyalat, només es pot recollir com a eli:number la numeració que aparegui en el títol de la publicació en el BOP. Si l'entitat local té una numeració pròpia que no apareix a la publicació en el BOP, la pot recollir a la metadada d'eli:id_local, però mai no s'ha d'utilitzar com a eli:number per a la generació dels URI ni de les metadades ELI.

Quan la norma té un número oficial, per a l'atribució de l'eli:number se seguiran els criteris establerts a l'apartat 7.4 de l'Especificació.

En cas que no existeixi un número oficial, que serà la situació que es produeixi la majoria de les vegades, els URI de l'ELI també han de portar l'element eli:number, si bé en aquests casos s'ha de generar un número fictici.

Aquest número fictici es recollirà entre parèntesis, per diferenciar-lo dels números oficials.

• Quan hi hagi diverses normes de la mateixa entitat local i del mateix tipus, que hagin estat publicades a la mateixa data (i, per tant, amb URI potencialment idèntics), el número fictici (1), (2), (3)… etc., s'hi atribuirà seqüencialment.
• Quan només existeix un recurs legal únic d'un mateix tipus i amb una mateixa data, s'hi atribuirà sempre el seqüencial (1), encara que no hi hagi risc de confusió amb un altre recurs legal, atès que el "number" és un component fix de la plantilla^[52].

L'adjudicació d'identificadors ficticis quan ens trobem davant diverses normes del mateix tipus publicades en el mateix dia és delicada, atesa l'asimetria en l'aplicació de l'ELI per part de les diferents administracions que poden oferir el mateix recurs legal (un butlletí oficial i una entitat local emissora de la disposició).

Així, en cas que en un mateix dia es publiquin en el BOP diverses ordenances de la mateixa entitat local, allò habitual serà que l'atribució del número fictici la portin a terme de manera autònoma el BOP i el sistema d'informació de l'entitat local. A més, és molt probable que aquesta atribució no tingui un caràcter simultani i es faci en moments diferents.

Com s'ha assenyalat amb anterioritat, el model ELI i la mateixa filosofia de qualsevol URI (Uniform Resource Identifier) exigeixen que l'URI atribuït a una norma sigui el mateix, independentment del sistema d'informació des del qual s'ofereixi.

A l'efecte de facilitar la coordinació i evitar la generació d'URI incompatibles, el criteri d'atribució del número fictici podria ser el de l'ordre d'aparició de les normes en el butlletí oficial. A l'exemple anterior, l'Ordenança que apareix publicada en primer lloc (és a dir, "al davant" a l'índex del BOP) portaria el número fictici (1) i així successivament.

En tot cas, en aquests supòsits de diverses normes dictades per la mateixa entitat, que siguin del mateix tipus i es publiquin en la mateixa data, és aconsellable que l'administració que construeix l'ELI en segon lloc verifiqui el número fictici que li ha atribuït l'administració que ha generat primer l'URI.

S'hi ha d'afegir que, en ocasió del projecte ELI, les entitats locals podrien valorar la conveniència d'atribuir un número oficial a les seves normes, almenys a les tipologies més rellevants. Aquesta atribució es podria fer de manera similar a com es numeren els tipus normatius de més rang a l'Estat i les comunitats autònomes: número seqüencial/any (bé en una sèrie única per a totes les tipologies normatives o bé en sèries independents segons el tipus).

e) Versió (eli:version)

Aquest element identifica si el recurs correspon al text inicial de la norma, tal com es va publicar al diari oficial, o si es tracta del recurs legal consolidat.

L'element eli:version ha de portar associada una taula de vocabulari controlat, que, en el cas de la normativa local, comprendrà els mateixos valors que per a l'estatal i autonòmica:

• dof: per al recurs legal inicial
• con: per al recurs legal consolidat

Així mateix, les administracions que comptin amb una versió corregida podran utilitzar el valor "cer". Cal tenir en compte que aquest valor s'ha d'utilitzar exclusivament quan el sistema ofereixi el text de la norma amb les correccions incorporades (per la qual cosa no es pot qualificar com a recurs legal inicial) i, a més, l'ofereixi de manera independent i separada de les versions consolidades (motiu pel qual no es pot qualificar com a recurs legal consolidat).

f) Data de la versió (eli:version_date)

Aquest component de la plantilla indica el moment d'actualització dels recursos consolidats^[53], en funció del criteri que cada administració apliqui per generar les versions consolidades (text vigent, últim text publicat, etc.).

S'hi ha d'utilitzar el format AAAAMMDD, que recomana la UE per diferenciar-lo del de la data de signatura.

L'element eli:version_date només ha de formar part de l'URI quan s'ofereixen les versions consolidades intermèdies^[54]. No obstant això, encara que no s'ofereixin aquestes versions, pot ser útil incorporar aquesta informació com a metadada del sistema.

Per defecte, si la petició d'un recurs legal consolidat no indica una data de versió, el sistema ha de mostrar l'última versió disponible, ja que, en general, és la més útil per a l'usuari.

g) Idioma (eli:language)

Aquest component de la plantilla identifica els diferents idiomes en què es publica el recurs legal considerat.

Per construir aquest element, igual que el que es preveu per a la normativa estatal i autonòmica, s'utilitzaran els codis de tres lletres de l'ISO 639-3, amb una adaptació per al valencià i per als textos bilingües, atès que algunes administracions publiquen dues expressions lingüístiques en un mateix document.

Idioma	Valor
espanyol	spa
català	cat
eusquera	eus
gallec	glg
occità	oci
valencià	vci
textos multilingües	mul
Textos bilingües
català+espanyol	cat-spa
eusquera+espanyol	eus-spa
gallec+espanyol	glg-spa
occità+espanyol	oci-spa
occità+català	oci-cat
valencià+espanyol	vci-spa

Per construir aquest element, igual que el que es preveu per a la normativa estatal i autonòmica, s'utilitzaran els codis de tres lletres de l'ISO 639-3, amb una adaptació per al valencià i per als textos bilingües, atès que algunes administracions publiquen dues expressions lingüístiques en un mateix document.

h) Format de publicació (eli:format)

Els valors dels URI que aconsella la UE són els que estableix la IANA. Se'n pot consultar la llista completa a: http://www.iana.org/assignments/media-types.

i) Exemples d'URI

A continuació s'ofereixen alguns exemples d'URI.

«Ordenança municipal reguladora del servei d'estacionament limitat en superfície de l'Ajuntament de Vitòria» (publicada en el «Butlletí Oficial del Territori Històric d'Álava» de 28 d'agost de 2009)

Recurs legal abstracte:

• eli/es-pv-01010590/odnz/2009/08/28/(1)

Recurs legal inicial:

• eli/es-pv-01010590/odnz/2009/08/28/(1)/dof

Expressions del recurs legal inicial:

• eli/es-pv-01010590/odnz/2009/08/28/(1)/dof/spa
• eli/es-pv-01010590/odnz/2009/08/28/(1)/dof/eus

Formats del recurs legal inicial:

• eli/es-pv-01010590/odnz/2009/08/28/(1)/dof/spa/html
• eli/es-pv-01010590/odnz/2009/08/28/(1)/dof/eus/html
• eli/es-pv-01010590/odnz/2009/08/28/(1)/dof/spa/pdf
• eli/es-pv-01010590/odnz/2009/08/28/(1)/dof/eus/pdf

Recurs legal consolidat:

• eli/es-pv-01010590/odnz/2009/08/28/(1)/con

Expressions del recurs legal consolidat:

• eli/es-pv-01010590/odnz/2009/08/28/(1)/con/spa
• eli/es-pv-01010590/odnz/2009/08/28/(1)/con/eus

Formats del recurs legal consolidat:

• eli/es-pv-01010590/odnz/2009/08/28/(1)/con/spa/pdf
• eli/es-pv-01010590/odnz/2009/08/28/(1)/con/eus/pdf

11.6 Plantilla URI per al Butlletí Oficial de la Província

L'ELI admet diferents punts de vista respecte al que es pot considerar un recurs legal. Així, a més d'aplicar-lo a les normes, és possible aplicar l'identificador als números del diari oficial.

El nucli de l'ELI són les normes, ja que identificar-les i descriure-les de la mateixa manera és una condició per a la interoperabilitat i per a la millora de l'accés dels ciutadans a la informació legal.

No obstant això, si bé l'objectiu del projecte no és atribuir un URI als BOP, s'ha considerat convenient incloure en aquesta addenda un model de plantilla URI específic per als números del BOP i per als sumaris o índexs, per tal que els butlletins la situació tecnològica dels quals impossibiliti l'aplicació de l'ELI a les normes publicades puguin participar en el projecte mitjançant l'aplicació de l'identificador al mateix diari oficial^[55].

La plantilla de URI-ELI dels BOP coincideix amb la prevista per als butlletins estatal i autonòmics.

A aquest efecte, s'han d'utilitzar dos valors de la taula de vocabulari controlat «type»:

• dia: per a identificar un exemplar del diari oficial
• sum: per a identificar el sumari

Components de la URI per als BOP

ELI name	Descripció	Format	Valors	Comentaris
Jurisdiction	Jurisdicció	Llista limitada de valors alfabètics i numèrics	Taula de vocabulari controlat	ISO 3166 alfa 2 + número d'inscripció de la província en el Registre d'EL
Type	Indica el tipus de recurs legal	Llista limitada de valors alfabètics (d'1 a 4 lletres)	Taula de vocabulari controlat	La taula de vocabulari controlat conté dos valors específics: «dia» per als números del diari oficial «sum» per al sumari o índex del número corresponent
Year	Any de publicació del diari	Valors numèrics. Format AAAA	2001, 2002…	Data de publicació del diari (yyyy/mm/dd)
Month	Mes de publicació del diari	Valors numèrics. Formato MM	01, 02…
Day	Dia de publicació del diari	Valors numèrics. Format DD	01, 02…
Number	Número	Valors numèrics a vegades alfanumèrics		Número del diari oficial. En cas que hi hagi suplements o annexos, se n'hi ha d'afegir la identificació, separada del número amb un guió.
Language	Idioma	Llista limitada de valors alfabètics	Taula de vocabulari controlato	ISO 639-3 (codi de 3 lletres), amb una adaptació per al valencià i per als textos bilingües
Format	Format de publicació	Llista limitada de valors	html, pdf, epub, xml…	Els valors dels formats s'han d'ajustar a les tipologies que estableix l'Autoritat d'Assignació de Dominis d'Internet (IANA)

Per exemple:

• "Butlletí Oficial de la Província de Cadis" número 208 de 30 d'octubre de 2020

  eli/es-an-02110000/dia/2020/10/30/208/spa

• Sumari del "Butlletí Oficial de la Província de Cadis" número 208 de 30 d'octubre de 2020

  eli/es-an-02110000/sum/2020/10/30/208/spa

11.7 Metadades comunes per a les normes locals

La implantació de la plantilla URI a Espanya exigeix que es normalitzin les metadades que utilitzen les diferents administracions per descriure la legislació, almenys les que contenen la informació dels components de l'URI.

Per això, el pilar 1 s'ha d'abordar conjuntament amb el pilar 2, per establir una relació de metadades mínimes comunes compartida amb la resta d'entitats locals i amb les administracions estatal i autonòmiques.

La relació de metadades comunes per a la normativa local inclou les següents:

• Les metadades que contenen la informació per construir els URI de l'ELI.
• La metadada eli:title^[56].
• Les metadades de data del document (eli:date_document) i de l'entitat que el publica (eli:publisher).
• Les metadades que relacionen els recursos amb les seves expressions i els seus formats: eli:realizes i eli:is_realized_by, eli:embodies i eli:is_embodied_by.
• Les metadades que defineixen les relacions entre els recursos que constitueixen el model conceptual elegit per l'entitat local, en els termes descrits a l'apartat 11.4.

No obstant això, les administracions no han de substituir els seus esquemes actuals de metadades. Les metadades ELI es poden utilitzar en combinació amb esquemes de metadades personalitzades i es pot fer el mapatge dels elements utilitzats en l'esquema propi amb els de l'ontologia ELI.

Encara que la relació de metadades comunes és paral·lela a la de la normativa estatal i autonòmica, cal afegir-hi algunes peculiaritats sobre la seva dinàmica quan s'apliquen a les normes locals:

1. La metadada eli:date_publication, com s'ha assenyalat anteriorment, respon a la data de publicació oficial feta, precisament, en el butlletí oficial de la província o diari oficial autonòmic uniprovincial.
2. La metadada eli:date_document (data d'adopció o signatura) és exclusivament la relativa als textos definitius, ja es tracti de la seva data d'aprovació / presa de coneixement per l'òrgan col·legiat o de la data de signatura per l'autoritat competent, segons el tipus normatiu de què es tracti^[57].
3. La metadada eli:version_date només és necessària si s'ofereixen versions intermèdies dels textos consolidats.
4. Les metadades eli:is_member_ i eli:has_member són necessàries depenent del model conceptual de l'entitat, de conformitat amb el que s'ha exposat a l'apartat 11.4. En canvi, les metadades que relacionen els recursos amb les seves expressions i els seus formats són obligatòries: eli:realizes i eli:is_ realized_by, eli:embodies i eli:is_embodied_by.
5. Les metadades eli:consolidates i eli:consolidated_by són necessàries només quan l'entitat ofereix textos consolidats.
6. Les metadades eli:has_another_publication i eli:is_another_publication només s'utilitzaran en cas que existeixi un butlletí d'informació municipal i es vulgui relacionar la publicació feta pel butlletí oficial de la província amb la feta pel butlletí d'informació municipal. S'ha de tenir en compte que aquestes metadades no són aplicables als recursos consolidats.

METADADES MÍNIMES COMUNES DE NORMATIVA LOCAL

Name	Domain	Range	Definition	Observacions
METADADES QUE FORMEN PART PLANTILLA URI NORMATIVA LOCAL
eli:jurisdiction	LegalResource	eli:AdministrativeArea, containing the list of administrative territorial units defined in http://publications.europa.eu/mdr/auth ority/atu	The jurisdiction from which the legal resource originates.	Definida de conformitat amb l'ISO 3166 alfa 2 + número d'inscripció en el Registre d'EL (apartat 11.5 a). Enllaç amb https://www.elidata.es/mdr/authority/jurisdiction/2/
eli:type_document	LegalResource	eli:ResourceType, corresponding to a local concept scheme	The type of a legal resource (e.g. "Directive", "Règlement grand ducal", "law", "règlement ministeriel", "draft proposition", "Parliamentary act", etc.). Member states are encouraged to make their own list of values in the corresponding concept scheme. EU Publications Office provides a list of values for EU resource types at http://publications.europa.eu/mdr/authority/resource-type.	Element obligatori segons l'ontologia ELI. Taula de vocabulari controlat (apartat 11.5 b). Enllaç amb https://www.elidata.es/mdr/authority/resource-type/2/
eli:date_publication	LegalResource; Legalexpression	xsd:Date	Date of publication of the official version of the legislation, in hard copy or online, depending on what the official publication is, and when it was published. Publication dates at the level of legal expressions can be separately asserted, using standard Dublin Core properties.	Correspon a la data de publicació en el BOP. Genera els elements year/month/day de l'URI(apartat 11.5 c).
eli:number	LegalResource	xsd:String	An identifier or other disambiguating feature for a legal resource or legal expression. This can be the number of a legislation, the number of an article, or the issue number of an official journal.	Generació d'un número fictici, llevat que l'entitat local emissora numeri oficialment i el número aparegui en la publicació en el BOP. El valor del número fictici ha de figurar entre parèntesi (apartat 11.5 d).
eli:version	LegalResource	eli:Version, corresponding to a local concept scheme	A version status for the resource. Member states are encouraged to make their own list of values in the Version concept scheme. Example of such values can be "Official Journal", "made", "consolidated", "proposed", "prospective", etc.	Taula de vocabulari controlat (annex V.3).Enllaç amb https://www.elidata.es/mdr/authority/version/
eli:version_date	LegalResource	xsd:Date	The point-in-time at which the provided description of the legislation is valid.	Aquesta metadada és prevista per a recursos consolidats i n'indica la data d'actualització. S'adapta a diferents criteris d'interpretació (criteri de vigència o de publicació). És obligatòria quan s'ofereixen les versions consolidades intermèdies. Només forma part de l'URI en aquests casos (apartat 11.5 f).
eli:language	LegalExpression	eli:Language, corresponding to the list of languages published by EU Publications Office	The language of an expression. EU Publications Office provides a list of languages at http://publications.europa.eu/mdr/authority/language. This list is large enough so that member states should not have to declare local values. Note that, if needed, a language can also be stated on a legal resource using the Dublin Core "language" property.	Element obligatori segons l'ontologia ELI. Definit de conformitat amb l'ISO 639-3 amb una adaptació per al valencià, així com per als textos bilingües (apartat 11.5 g). Enllaç amb https://www.elidata.es/mdr/authority/language/
eli:format	Format	Owl:Thing	The file format, physical medium, or dimensions of the resource (definition from Dublin Core). Possible URIs values should be taken from http://www.iana.org/assignments/media-types (e.g. http://www.iana.org/assignments/media-types/application/xml), and can serve as a basis for content negotiation for the server to return the appropriate file based on the client preference.	Element obligatori segons l'ontologia ELI.
METADADES AMB INFORMACIÓ RELLEVANT
eli:title	LegalExpression	xsd:String	The title, or name, of an expression. Note that, if needed, a title can also be stated on a legal resource using the Dublin Core "title" property.	Element obligatori segons l'ontologia ELI.
eli:date_document	LegalResource;	xsd:Date	Date of adoption or signature (of the form yyyy-mm-dd).	La que correspon al text definitiu, ja es tracti de la data d'aprovació / presa de coneixement per l'òrgan col·legiat o de la data de signatura per l'autoritat competent.
eli:publisher (eli:publisher_agent)	LegalExpression; Format	xsd:string	Publisher: An entity responsible for making the resource available (definition from Dublin Core). This property should be used when the value cannot be identified by a suitable URI; if a URI is available, the property "publisher_agent" should be used.	És d'interès identificar l'entitat encarregada d'oferir el recurs, mitjançant l'URI corresponent, atès que pot ser el BOP o l'entitat local responsable del recurs.
METADADES QUE DEFINEIXEN LES RELACIONS ENTRE ENTITATS
eli:is_member_of	LegalResource	LegalResource	Indicates that this resource is conceptually included in another one. Typically the successive temporal versions of a given legislation are conceptually members of a single «abstract» resource. For the notion of physical inclusion, use eli:is_part_of.	Enllaça un recurs legal amb el recurs legal abstracte al qual correspon.
eli:has_member	LegalResource	LegalResource	Indicates that this resource conceptually includes another one. For the notion of physical inclusion, use eli:has_part.	Enllaça el recurs legal abstracte amb els recursos legals que en deriven.
eli:is_realized_by	LegalResource	LegalExpression	Relates a legal resource to a legal expression of this resource in the form of a "sequence of signs" (typically alpha-numeric characters in a legal context) (definition adapted from RDA). Inverse of "realizes".	Enllaça un recurs legal amb les seves expressions. Encara que no és un element obligatori, es considera convenient incorporar-hi aquesta metadada per establir les relacions de manera bidireccional.
eli:realizes	Legal Expression	Legal Resource	Relates a legal expression to the legal resource realised through that expression (definition adapted from RDA). Inverse of "is_realized_by".	Element obligatori segons l'ontologia ELI. Enllaça l'expressió amb el recurs legal.
eli:is_embodied_by	LegalExpression	Format	Relates a legal expression to a physical format of that expression (definition adapted from RDA). Inverse of "embodies".	Per enllaçar l'expressió amb el format. Encara que no és un element obligatori, es considera convenient incorporar-hi aquesta metadada per establir les relacions de manera bidireccional.
eli:embodies	Format	LegalExpression	Relates a physical format to the legal expression embodied in that format (definition adapted from RDA). Inverse of "is_embodied_by".	Element obligatori segons l'ontologia ELI. Enllaça el format amb l'expressió.
eli:consolidates	LegalResource	LegalResource	Indicates that this consolidated legal resource or expression (which is usually the product of an editorial process that revises the legislation) takes into account another one. This property should be used multiple times to refer to both the original version or the previous consolidated version, and to the legislations making the change.	Per enllaçar el recurs legal consolidat amb el publicat inicialment.
eli:consolidated_by	LegalResource	LegalResource	Inverse of "consolidates". Indicates that this legal resource or expression is taken into account in a consolidated text (which is usually the product of an editorial process that revises the legislation).	Per enllaçar el recurs legal publicat inicialment amb el recurs legal consolidat.
eli:corrects	LegalResource or LegalExpression	LegalResource or LegalExpression or Format	Indicates that this resource introduces textual modifications (like correction of spelling mistakes) with no legal change in another resource, expression or format; typically corrigenda in EU legislation. For modifications that have a legal impact, use eli:amends.	Per enllaçar les correccions amb el recurs legal corresponent.
eli:corrected_by	LegalResource or LegalExpression or Format	LegalResource or LegalExpression	Inverse of "corrects". Indicates a resource that introduces textual modifications (like correction of spelling mistakes) with no legal change in this resource, expression or format; typically corrigenda in EU legislation. For modifications that have a legal impact, use eli:amended_by.	Per enllaçar el recurs legal amb les seves correccions.
eli:is_another_publication_of	Legal resource	Legal resource	Indicates that this resource is a new publication, in a different official journal, of another resource already published elsewhere and cannot be considered to be the same resource (owl:sameAs cannot be used to avoid potential duplication of certain metadata, like the date of publication or the publisher). Note that this is different from the exceptionnal cases of "republication", where the same legal resource is actually republished in the same official journal a few days after its initial publication, in case of error.	S'utilitza en cas que l'entitat vulgui relacionar la publicació efectuada pel butlletí d'informació municipal amb l'efectuada pel butlletí oficial de la província. No s'utilitza en les versions consolidades.
eli:has_another_publication	Legal resource	Legal resource	Inverse of "is _another_publication_of".	S'utilitza en cas que l'entitat vulgui relacionar la publicació efectuada pel butlletí d'informació municipal amb l'efectuada pel butlletí oficial de la província. No s'utilitza en les versions consolidades.